4.783 GRÀCIES

  • Gràcies per trencar la inèrcia del bipartidisme mediàtic i així fer pujar el vot de l’esquerra verda i transformadora a Osona en més d’un 42%.
  • Gràcies per aconseguir que siguem la quarta formació política de la comarca per davant del PP.
  • Gràcies pel vostre compromís envers un govern d’esquerres que esperem puguem veure aviat.
  • Gràcies per la confiança demostrada a la candidatura d’ICV-EUiA, que ha obtingut els millors resultats a Osona des de 1980.

  • …i 4.783 gràcies, una per a cada un dels que veu apostar per la candidatura d’ICV-EUiA a Osona.

Sense el vostre suport, que ens ha fet augmentar la representació al Parlament en 3 diputats, avui un hipotètic govern d’esquerres seria impossible. Des d’EUiA i el conjunt de la coalició continuarem lluitant perquè Catalunya continuï avançant i aprofundint les polítiques d’esquerres i ecologistes iniciades fa tres anys. Esperem i desitgem que el malson que ens provocaven les propostes polítiques neo-liberals de CiU quedin definitivament enrere. Volíem i volem un GOVER D’ESQUERRES.

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a 4.783 GRÀCIES

Vot útil. El grup Prisa en auxili del PSC

Arriba el final de la campanya i ja començava a escamar-me el fet de que des de determinats mitjans de comunicació no comencés l’habitual campanya en suport dels seus protegits. En algun cas amb més sotilesa que en d’altres.

El tret de sortida en la reclamació del mal anomenat vot útil (jo m’estimo més dir-li de la por) per part dels partits polítics amb major representació parlamentària (CiU i PSC) el va donar la darrera enquesta publicada pel Periodico de Catalunya que tenia per subtítol alguna cosa així com: els partits grans baixen a costa dels petits.

O sigui, l’enquesta reafirmava la important pujada d’ICV-EUiA i la recuperació també important del vot d’ERC i PP. Aquest titular del Periodico el vaig interpretar com a un toc d’atenció als grans partits que estaven perdent temps en una campanya on es parlava també de propostes programàtiques (drets contra xecs) i no es reclamava des d’un inici el vot de la por: por a que guanyin les dretes si no es vota…, por a que els independentistes o pitjor els que volen aturar el desenvolupament del país puguin tenir la famosa clau de la governabilitat. Montilla s’ha posat les piles i ha arribat a dir que votar ICV-EUiA és afavorir CiU, l’única opció que neguem qualsevol pacte amb els conservadors!!

La Vanguardia amb la seva sotilesa habitual va començar a elogiar el vot de la tranquil·litat, de l’estabilitat: el vot desitjat pels empresaris, l’església. És a dir, de la gent més preparada per dirigir bé el país. Cada dia posava més èmfasi en que el pacte de govern preferit pels ciutadans és la sociovergència.

Al grup Prisa no li cal sotilesa. Estan acostumats a la política espanyola, on la sotilesa la representen els Zaplana, Acebes, Bono, Rodríguez Ibarra…A més, ja estan prou acostumats a aquestes campanyes. La seva línia consisteix en fer creure als ciutadans que vivim en un país i en un estat bipartidista. A l’estat, només parlen de la campanya de PP i PSOE. La cadena Ser i el diari El País només parlen dels resultats que atorguen les enquestes al PP i als seus protegits socialistes. Tan és que siguin enquestes del CIS, les pagades per ells o el ja conegut pulsòmetre (cadena Ser), sempre parlen dels resultats d’aquest dos partits i res més. La lluita política per ells està centrada en si guanyarà la dreta, el PP, o si podrà evitar-ho el PSOE com a únic referent hipotèticament d’esquerres. Un partit com a IU amb 1,5 milions de votants i els partits nacionalistes, moltes vegades majoritaris al seu territori, no compten ni surten a l’hora d’analitzar els resultats de les enquestes.

I aquest model, sectari i bipartidista, el volen exportar a Catalunya, on cinc organitzacions tenen representació parlamentària (i no precisament residual). I com que a Catalunya el PP no dona gaire joc per visualitzar una batalla entre dos bàndols, doncs el van substituir per CiU. Igualment, la contínua marginació vers a IU producte de la ja històrica animadversió polanquista nascuda durant el felipisme, la traslladen a ICV-EUiA. Som els responsables que el PSC-PSOE no guanyi les eleccions. Dividim el vot d’esquerres (com si el PSOE representés la mateixa esquerra que nosaltres), i a més tenim la gosadia de pujar en simpaties de la gent i a les enquestes. Resultat: l’altre dia veient el telenotícies de la cadena Cuatro vaig comprovar l’inici de la campanya “pel vot útil” quan donant la notícia de l’enquesta del CIS vaig veure que després d’aturar-se una bona estona analitzant els resultats de CiU i PSC, van donar ràpidament els d’ERC i del PP i aquí es va acabar la història, no existíem. Per acabar de rematar la feina, durant la informació de campanya (com ja va passar en d’altres ocasions) aquesta informació s’obre sempre amb el PSC, al que dediquen la midat del temps, un flash sobre CiU, una altra estona amb el PP (si surt Rajoy, es clar) i un altre flash d’ERC. Aquí tampoc existim.

Espero que els votants, en el que resta de campanya, no es deixin atemorir ni enganyar pels missatges polanquistes i sàpiguen reconèixer què ha fet cadascú durant els últims anys, i perquè farà servir cadascú el vot dels ciutadans. No sigui que el vot útil de la presumpta esquerra serveixi per fer President en Mas. No seria la primera vegada, Felipe González, Pujol i Polanco ho saben.

[@more@]

Comentaris tancats a Vot útil. El grup Prisa en auxili del PSC

El que no pot amagar el DVD de CiU

Podeu veure o descarregar la realitat sobre el "bon govern" de CiU clicant aquí, o bé des del web d’EUiA d’Osona

[@more@]

Comentaris tancats a El que no pot amagar el DVD de CiU

Tripartit CDC-UDC-PP: No cal DVD per recordar-ho

Demà podrem accedir amb la premsa escrita de Catalunya al ja famós DVD elaborat per “3% productions” o sigui CiU en el que vol recordar als catalans el trieni negre del tripartit, l’actual govern. Pel que sembla, els convergents no acaben de confiar en la memòria recent dels catalans i han de crear una pel·lícula de ficció per a refrescar-la. Mentrestant, el candidat que va ser designat a dit (igual que els seus ex-socis peperos) s’afanya en anar al notari per signar que mai tornarà a pecar amb el PP, encara que diu que si el voten per a ser elegit President no renunciarà a aquest regal. Això demostra que potser tenen més por a la memòria de fa 5-6 anys que a la d’ara mateix.

L’altre tripartit (CDC-UDC i PP) va ser el de la guerra d’Iraq, el tripartit que no va tenir cap problema en vendre’s el futur de les terres de l’Ebre (encara es deuen recordar a can Convergència de la imatge d’en Pujol sortint d’allà cames ajudeu-me).

No m’estranya que a UDC ja s’hagin desmarcat del indecent DVD, potser no els hi convé gaire remoure el passat. Si va haver-hi un tripartit del que els catalans tenim un record infaust, va ser el que van pactar Pujol i Duran i Lleida amb el catalanista Aznar. Si haguessin fet des d’EUiA un DVD (cosa impossible perquè no tenim tants amics que ens facin donacions privades a canvi de 3 per cents) segurament no aniria als Oscars, però ben segur que causaria impacte al festival de cinema de Sitges, només la foto de dalt ja produeix terror…

[@more@]

Comentaris tancats a Tripartit CDC-UDC-PP: No cal DVD per recordar-ho

L’ALTERNATIVA SOCIALISTA, NOU CORRENT INTERN D’EUiA

Homes i dones socialistes d’Esquerra Unida i Alternativa s’organitzen per crear un espai de debat polític que no han trobat a altres partits

 

Esquerra Unida i Alternativa ha presentat un nou corrent intern, ‘L’Alternativa Socialista’. Un nou espai dins l’organització que han presentat avui en roda de premsa el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, i els impulsors del corrent, Francesc Orozco, Albert Vera, Xavier Rodríguez, Diego Montero i Ramón Bueno. Es tracta d’un col·lectiu format per homes i dones d’EUiA que es defineixen socialistes i que volen impulsar un espai de debat polític “que hem trobat a faltar en altres organitzacions, com el PSC, que és d’on venim alguns de nosaltres. Un espai que ens permeti, a més, poder treballar sense ser dirigits per ningú”, segons ha explicat Orozco.

Miralles, per la seva banda, ha assegurat que “la creació del nou corrent és una bona notícia pel pluralisme que representa EUiA, perquè a més de ser un punt de trobada dels socialistes dins a la nostra organització, també ho vol ser per als de fora”. En aquest sentit, Orozco ha afegit que “demanem a ex companys socialistes que s’han quedat orfes de partit a sumar-se a nosaltres per a debatre sobre política i treballar sobre aquelles qüestions que preocupen la gent, siguin o no afiliats a Esquerra Unida i Alternativa”.

El que va ser regidor de Piera pel PSC fins el 2003, ha explicat també que “iniciem ara un camí per a treballar i aconseguir que les nostres propostes, com a corrent, es tinguin en compte a EUiA”.

Miralles i els impulsors del corrent, finalment, han volgut aprofitar la presentació per fer una crida als seus ex companys del PSC i el PSOE perquè “tanquin la porta a pactes amb la dreta, ja sigui CiU o PP. Que surtin de l’ambigüitat”.

Manifest que han presentat els impulsors de “L’Alternativa Socialista”:

L’Alternativa Socialista

Nosaltres som homes i dones socialistes d’EUiA. Uns ens hem incorporat recentment a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), d’altres ja fa temps que vam fer-ho i n’hi ha que ja van participar en el procés constituent d’aquesta formació d’esquerres. Nosaltres, homes i dones socialistes volem fer públic que hem pres la decisió de constituir-nos en una corrent interna d’EUiA amb el nom L’Alternativa Socialista.

L’Alternativa Socialista vol ser un espai obert de trobada, reflexió i propostes per a la gent socialista, per tal d’enriquir el programa, enfortir el pluralisme i fer créixer més EUiA.

Per L’Alternativa Socialista el programa, les propostes i les accions, són el punt de trobada per estar organitzats a EUiA les diferents corrents de pensament de l’esquerra. Aquesta concepció programàtica, plural, oberta i no dogmàtica, és el que està fent més atractiu EUiA per a la seva incorporació a homes i dones d’esquerres que tenim diferents adscripcions ideològiques.

EUiA, com es diu en els seus principis fundacionals, no és un partit polític amb una ideologia que el defineix, és una formació plural de les esquerres a la que L’Alternativa Socialista vol contribuir des del pensament i l’aportació socialista.

En aquests anys de democràcia bona part de la pràctica feta per certs partits d’esquerres s’ha centrat quasi exclusivament en la gestió institucional. Per a nosaltres la política va més enllà de la pràctica institucional. Un projecte de igualtat, llibertat i justícia social requereix de l’acció social i de la pràctica institucional, un binomi característic d’EUiA com a moviment polític i social.

La llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia, són el nostre horitzó. L’Alternativa Socialista defensem un projecte polític de lluita democràtica pel socialisme per aconseguir una societat lliure i sense classes. Uns principis bàsics presents en els objectius d’EUiA.

L’Alternativa Socialista defensa un programa de reformes que permetin avançar en la defensa de tots els drets humans (treball, salut, educació, habitatge, cultura, medi ambient) i la igualtat d’oportunitats, avançar en l’Estat de dret i en la millora dels serveis públics, en el pacifisme i la solidaritat entre els pobles, millorar l’autogovern de Catalunya i assolir un Estat Federal. Aquests són compromisos que desenvoluparem els socialistes d’EUiA.

Estem convençuts que aquesta corrent socialista d’EUiA, que comença a caminar, afavorirà el desenvolupament i la difusió de les propostes socialistes, dins i fora d’EUiA.

L’Alternativa Socialista convidem a la gent afiliada a EUiA que es defineixen com a socialista, i a d’altres homes i dones socialistes de Catalunya, a participar d’aquest punt de trobada obert per la proposta política i l’acció social d’esquerres.

L’Alternativa Socialista vol aprofitar aquesta presentació per encoratjar públicament als votants d’esquerres desconcertats per una possible sociovergència o per la reiterada equidistància, a donar suport a les eleccions de l’1 de novembre a la coalició ICV-EUiA, com la millor garantia per barrar el pas a CiU i per aconseguir de nou un govern a Catalunya amb una majoria plural d’esquerres.

Francisco Orozco Ruiz : Regidor de Piera pel PSC des de 1999 a 2003

Fou membre del Comissió Executiva del PSC de l’Anoia

Va ser responsable d’Organització del PSC de Piera

Albert Vera Homs: Regidor del PSC de Piera des de 1999 a 2003

Sixte Santos García: Regidor pel PSC a Martorell des de 1983 fins a 1987

Xavier Rodríguez Pacios: Actual Responsable d’Organització del PASOC

Va ser membre del Comitè Federal de les Juventudes Socialistas

Diego Montero Beltrán: Va ser militant del PSOE i activista del PSC de Montornès del Vallès

Ramón Bueno de los Santos: Col·laborador de Ciutadans pel Canvi en els seus inicis

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a L’ALTERNATIVA SOCIALISTA, NOU CORRENT INTERN D’EUiA

L’arriscada aposta del PSC i Pepe Montilla

Tots sabíem que per poder tirar endavant la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya s’havien de fer cessions a CiU, partit necessari per a la seva aprovació. Aquestes cessions van quedar concretades en la famosa foto de l’Artur Mas amb el president del govern espanyol Si a més es va pactar una futura col·laboració, coalició o com vulguem dir-li entre PSOE i CiU a nivell de Catalunya i de Madrid és un tema del que des de fora només podem criticar que no es faci públic. Aquests dos partits (perquè no diferencio entre PSOE-PSC) són lliures de pactar entre ells o amb qualsevol altre, i si per això han de desfer-se de la gent que pugui fer nosa (Maragall), doncs també és el seu problema.

És molt més greu que aquesta cessió a CiU s’hagués d’emportar pel davant el govern que va il·lusionar a moltes persones d’aquest país per la immaduresa d’algun dels seus membres. El cas és que aquesta foto, a més de carregar-se el tripartit es va carregar la carrera política del líder del PSC i va deixar enfonsada la del líder d’ERC.

Jo no tinc cap mena de dubte que alguna cosa més que l’Estatut va ser discutida a la reunió Mas – Zapatero. Les declaracions que des de llavors fa CiU sobre el seu suport parlamentari al govern espanyol a canvi del govern de Catalunya ens dóna moltes pistes, i si a més veiem com es treuen de sobra la persona que dificultava aquest apanyo, Pasqual Maragall, les pistes es transformen en clars indicis.

En una arriscada aposta política (dirigida des de Ferraz) el PSC està llençant per la borda el vernís catalanista que li va aportar el “maragallisme”. Aquesta aposta es basa en el càlcul que mobilitzant en les autonòmiques a aquelles persones que els hi voten a les generals poden treure un bon resultat. I per ser congruents amb l’aposta feta posen de candidat a una persona que, amb tots el respectes, no és candidat del partit d’en Boadella i companyia perquè no dona un perfil lo suficientment “pijo”. Però al PSC i a Pepe Montilla no els hi surten els càlculs, l’electorat que havien de mobilitzar no està per la labor i es comencen a posar nerviosos. Només així puc arribar a entendre l’absurda idea de fer un debat a dos amb l’Artur Mas per a tot l’estat espanyol i en castellà. Es que algú obliga Montilla a parlar en català? Així doncs perquè no fa el debat per a Catalunya parlant en el idioma que vulgui cada candidat?

Com deia, Montilla entén el bilingüisme a Catalunya igual que el partit del candidat despullat, Ciutadans per Catalunya: el castellà no és una imposició, però el català sí. I per tant, vol obligar a parlar l’Artut Mas en castellà (hauria de parlar-ho si el debat és fa per a tot l’estat) perquè ell no vol parlar en castellà en un debat d’àmbit català.

L’aposta del PSC els hi sortirà cara perquè no és la seva aposta, sinó la de Zapatero i el PSOE. És per això que recorren al joc brut habitual fent servir tots els mitjans al seu abast (inclosos els de comunicació) per eliminar de la campanya als altres partits (el ja conegut bipartidisme). ERC no baixa a les enquestes tant com suposaven i la coalició ICV-EUiA no només no es manté, sinó que puja considerablement. Aviam quan triguen en demanar el vot útil als votants d’allò que tant els molesta, una esquerra de debò, catalanista i amb sensibilitat ecològica que els posa davant de les seves misèries ideològiques. És el mateix de cada campanya.

Però l’aposta suïcida de posar a sobre la taula el debat lingüístic suposa un salt gegantesc a l’hora d’embrutir encara més la campanya. Un salt sense xarxa de protecció que pot suposar-els una bona trompada. Desprès de molts mesos potser Maragall torni a somriure.

[@more@]

Comentaris tancats a L’arriscada aposta del PSC i Pepe Montilla

Són així tots els espanyols?

Per suposat no em refereixo als beneits de la foto, extrapolar l’actuació d’un grup d’extrema dreta a la resta de ciutadans seria demagògic. Pensem, que a la nostra comarca no hem d’anar molt lluny per trobar especimens d’aquesta fatxa (mai millor dit).

 

La representació de l’obra d’en Pepe Rubianes, “Lorca eran todos”, a l’auditori de CCOO de la capital espanyola no era només la d’una obra teatral. Un auditori amb un aforament d’unes 450 persones no pot ser reflexa de la bona acollida o no de l’obra, per això es necessitaria més temps en cartellera i un aforament més gran.

 

La cessió del local per part de CCOO era una oportunitat per a demostrar que a Madrid es respecta la llibertat d’expressió i que l’anomenada catalanofòbia és minoritària. Era a la fi, una oportunitat perquè la classe política i social madrilenya i espanyola demostrés el seu compromís amb les llibertats i el respecte a Catalunya.

 

Però al igual que va passar durant la tramitació de l’Estatut de Catalunya, amb l’agressió política i periodística de la dreta espanyola (i d’algun que diu que és d’esquerres), només un grup polític espanyol es va comprometre amb aquests valors. Durant la tramitació estatutària es va veure que només podíem comptar amb el suport d’IU, i ara, amb l’agressió contra la llibertat d’expressió per part dels mateixos, comprovem que aquest suport no s’ha eixamplat.

 

IU representa a Madrid poc més del 6% dels vots (5% al conjunt de l’Estat). És que tota la resta d’espanyols pensa com el 95% restant?. Vull creure que no, que es tracta novament (i no és poc) de la rendició de la classe política espanyola a la pressió de la dreta més rància.

 

Molts podran dir que amb aquestes actituds IU tindrà difícil créixer electoralment a Madrid i resta de l’estat. Potser sí, però el mal tràngol que van haver de passar darrerament els seus militants, i els que ens considerem coopartíceps a Catalunya del seu projecte, durant 4 o 5 dies després de les eleccions queda compensat de manera sobrada durant els 360 dies restants de l’any, veient que podem anar amb el cap ben alt mentre d’altres estan agenollats davant la pressió electoralista i de la dreta informativa.

 

Quan ni els diputats electes catalans a Madrid es van passar a donar suport a aquesta obra teatral per defensar qui va defensar Catalunya, felicito al Gaspar (Llamazares) i a la Inés (Sabates) per mantenir la dignitat política davant els covards que pensen més en els seus resultats electorals.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Són així tots els espanyols?

Qui va defensar Múgica Herzog?

Aquest article podria ser continuació del que vaig escriure fa unes setmanes: A qui defensa Múgica Herzog?, que analitzava la possibilitat de que el defensor del poble espanyol pogués recórrer davant el TC l’Estatut català. En aquest article feia un recorregut per la biografia més recent d’aquest personatge i perquè era, al meu entendre, poc mereixedor del càrrec que ocupa.

 

Doncs be, com era de preveure finalment l’Estatut s’ha recorregut a Madrid i crec que un cop analitzada la trajectòria d’en Múgica i les veritables raons de la seva oposició a la voluntat del poble de Catalunya expressada en el referèndum de passat mes de juny, es pot analitzar el posicionament de cadascú davant la seva reelecció pel càrrec que ocupa.

 

A Catalunya es senten crítiques desaforades a l’Enrique Múgica des de tots els partits. PSC, CiU i ERC critiquen l’alineament de Múgica amb les polítiques del PP, però aquest no és el primer mandat d’aquesta persona davant d’aquesta institució. Ja coneixíem en Mújica abans de ser defensor del poble, però es que a més, a més, abans de la seva reelecció ja havia estat al capdavant d’aquesta institució. Llavors, perquè només Izquierda Unida i Iniciativa, així com els grups bascos van votar en contra de la seva reelecció?. On eren els mateixos que ara s’omplen la boca criticant Mújica?.

 

Crec que aquest cas és paradigmàtic de l’actuació de determinats partits que segons diuen tenen l'exclusiva de la defensa del poble català i que després, si convé, no tenen cap problema en votar conjuntament amb els grans partits espanyols els temes fonamentals.

 

La continua crítica a EUiA-IU i IC de actuar com a crossa del PSOE no pot ser més falsa. En els temes fonamentals (reforma laboral, educativa, fiscal, etc) com va votar cadascú? Qui dona suport contínuament a les polítiques laborals i fiscals del PSOE (i en alguns casos també del PP)? I qui s’oposa i dona alternatives autènticament d’esquerres?

 

Ara és fàcil criticar conjuntament Múgica, però no hagués estat més lleial criticar-ho obertament durant la seva reelecció al Congrés i Senat?.

 

Esperem que sigui la última actuació estel·lar d’aquest personatge. Catalunya estaria agraïda.

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Qui va defensar Múgica Herzog?

11 de setembre. Catalunya és una nació. Reivindiquem el dret d’autodeterminació.

Avui el poble de Catalunya celebra la seva diada nacional. Una data per a recordar i sobre tot per a reafirmar la seva consciència nacional.

L’Onze de Setembre és una commemoració que ha de servir per a recordar que per sobre del que diguin estatuts o els governs espanyols, Catalunya és una nació, amb tot el que comporta política i socialment.

Crec que és un error intentar justificar el fet nacional català en base a raons històriques, intentant recargolar la història per trobar en el passat l’existència una idíl·lica nació independent. Catalunya és una nació cultural i això ningú pot negar-ho; i és una nació política perquè va tenir unes institucions polítiques pròpies i, sobre tot, perquè les persones que l’habitem tenim una clara consciència nacional.

Aquesta realitat nacional només pot acabar traduint-se en el reconeixement d’una sobirania nacional pròpia. I no confonguem els termes. La celebració de l’Onze de Setembre ha de servir per unir a tot el catalanisme (des de l’autonomisme avançat, fins al independentisme) en ares a la consecució d’un mateix objectiu: el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català. La independència és un objectiu del tot plausible, però si coincidim en que l’únic mètode viable per aconseguir-la és el dret d’autodeterminació, perquè no unir-nos tots els catalanistes en la reivindicació d’aquest dret?

Personalment, no veig de cap de les maneres amb mals ulls la creació d’un estat català propi, per suposat relacionat intensament amb tots els països del nostre entorn. Pertanyo a una organització (EUiA) formada per persones que tenim diferents sensibilitats: independentistes, autonomistes, etc. Però vam ser capaços de reunir aquestes diferents sensibilitats en una mateixa organització, com? Dons trobant el punt comú capaç de fer-nos sentir còmodes en relació a aquest tema: el dret d’autodeterminació. Independentment de la identitat nacional de cadascú (que consti que la meva és la basca, no l’amago, i per això m’identifico plenament amb aquells que anhelen un estat català propi) tots coincidim en reconèixer al poble de Catalunya la decisió última sobre el seu model de relació amb la resta de pobles de l’estat i del mon. I més important, tots respectaríem aquesta decisió, fos la que fos.

L’exemple de la diversitat d’identitats present a una organització federalista com EUiA pot servir d’exemple de la diversitat de sensibilitats existent al catalanisme polític.

En resum, la diada d’avui ha de servir per unir al catalanisme polític i social en la reivindicació d’un mateix objectiu: el dret d’autodeterminació. Un cop aconseguit aquest objectiu, que cadascú defensi el seu model d’autogovern pel nostre país. El poble decidirà exercint la seva sobirania.

Per una república catalana (dins d’una república federal ibèrica, o no…).VISCA L’ONZE DE SETEMBRE.

[@more@]

Comentaris tancats a 11 de setembre. Catalunya és una nació. Reivindiquem el dret d’autodeterminació.

EUiA: ofrena, manifest i manifestació 11 setembre

OFRENA FLORAL

 

Aquest any EUiA realitza l'ofrena foral al Monument a Rafael Casanova conjuntament amb els companys de coalició d'ICV. La delegació durà com a lema: "SOM UN POBLE, SOM UNA NACIÓ. CATALÀ ÉS TOTHOM QUI VIU i TREBALLA A CATALUNYA".

 

Serà a les 9:20 hores. Els militants d'EUiA es concentraran 20 minuts abans (9h) a la Ronda Sant Pere amb el carrer Bruc, us esperem.

 

 

MANIFESTACIÓ DE L’11 DE SETEMBRE

 

Alternativa Jove – Joves d’EUiA i Esquerra Unida i Alternativa participaran a la manifestació de l’11 de setembre. Portaran per lema “SOM UNA NACIÓ. CATALUNYA D’ESQUERRES”.

 

El punt de trobada serà el quiosc de Plaça Urquinaona a les 16:30h. Us esperem a tots i totes.

 

El manifest que EUiA ha aprovat per aquest dia és el següent:

 

Som una nació,

 

Per una Catalunya d’esquerres

 

 

MANIFEST DE L'11 DE SETEMBRE

 

Som una nació,
Per una Catalunya d’esquerres

L'11 de setembre és per EUiA una Diada reivindicativa i festiva. Una diada per a continuar defensant l’avenç amb més drets socials i nacionals per Catalunya.

La Diada Nacional d’enguany arriba després de l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia que representa un important pas endavant en l’autogovern de Catalunya, amb una important millora de les nostres competències, amb un sistema de finançament més just i amb un capítol de drets i deures molt més ambiciós. EUiA aposta pel desenvolupament progressista d’aquest estatut, amb el ple exercici dels drets socials i nacionals de Catalunya. Tot i reconeixent els avenços, EUiA continua defensant el dret democràtic a l’autodeterminació i aposta per un Estat espanyol federal plurinacional i republicà.

Aquests tres anys de govern catalanista i d’esquerres han suposat importants avenços per la gent de Catalunya en moltes matèries, com l’increment de la despesa social, la millora de la sanitat i de l’escola pública, la creació d’habitatges i de places públiques d’escola bressol, la recuperació de la memòria històrica, l’actuació sobre els barris més degradats, la protecció d’espais naturals, l’ampliació dels drets de ciutadania i l’aprovació de l’esmentat Estatut. Però encara cal avançar més en polítiques orientades cap a les persones, especialment en política econòmica, laboral, fiscal i polítiques públiques: la distribució de la renda segueix sent injusta, la pobresa es manté molt alta, han crescut els accidents mortals de treball, la lacra de les deslocalitzacions d’empreses continua i el model econòmic pateix greus mancances.

L’1 de novembre hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. EUiA aposta per una Catalunya i un govern d’esquerres. Per la qual cosa és imprescindible el creixement de la coalició ICV-EUiA, sustentat en un programa de transformació social molt més ambiciós.

Per un gir d’esquerres en la política econòmica i fiscal, proposem una reconsideració profunda del model de creixement econòmic i una política industrial fortament activa. Volem corregir el dèficit social de Catalunya, amb un increment de la progressivitat i la pressió fiscals a les rendes més elevades, és a dir que pagui més qui més té.

Per la plena ocupació, de qualitat, segura i sense precarietat, proposem una millora de les condicions de treball, una elevació del salari mínim, una disminució de la temporalitat i sinistralitat laborals i un combat decidit front a les deslocalitzacions.

Per la protecció social plena i la defensa del sector públic, cal continuar incrementant la despesa pública en salut, ensenyament i habitatge, volem assolir l’eradicació de la pobresa i proposem una llei catalana de ciutadania (inclosa la immigració) que garanteixi tots els drets humans, socials, laborals i polítics de tothom que viu i treballa a Catalunya i que permeti una regularització continuada de la gent immigrada treballadora que hauria de tenir el dret de vot a les eleccions municipals.

Per la millora del medi ambient i la qualitat de vida, caldrà acomplir els acords pendents de l’acord del Tinell i dels acords de Kyoto, proposem el tancament definitiu de les centrals nuclears, l’aposta per les energies renovables i la revisió del Pla d’Infraestructures de Catalunya.

Per l’aprofundiment de la democràcia, volem una reforma electoral que garanteixi una representació totalment proporcional, i proposem la participació de la ciutadania organitzada en l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat en el capítol d’inversions.

Per la Catalunya de la pau i la solidaritat, proposem dedicar l’1% dels ingressos propis de les institucions a la cooperació, exigim l’acabament de l’ocupació de l’Iraq, el reconeixement de l’Estat Palestí i la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats, també dels del Líban.

Per la defensa de la igualtat d’oportunitats, proposarem una Llei d’Igualtat que consideri la defensa dels drets de les dones com a eix prioritari de l’acció del govern, i lliutarem de manera decidida contra la violència de gènere amb compromís d'aprovar la llei prevista.

Per la millora de les condicions de vida del jovent, actuarem contra la precarietat laboral, defensarem el dret i l’accés a l’habitatge i proposarem un pla de xoc per millorar les condicions d’emancipació dels joves, millorant entre d’altres els salaris mileuristes.

EUiA crida a la gent treballadora i al jovent a una Diada Nacional festiva i combativa.

Per la llibertat de Catalunya!

EUiA, Sempre a l’esquerra!

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a EUiA: ofrena, manifest i manifestació 11 setembre