11 de setembre. Catalunya és una nació. Reivindiquem el dret d’autodeterminació.

Avui el poble de Catalunya celebra la seva diada nacional. Una data per a recordar i sobre tot per a reafirmar la seva consciència nacional.

L’Onze de Setembre és una commemoració que ha de servir per a recordar que per sobre del que diguin estatuts o els governs espanyols, Catalunya és una nació, amb tot el que comporta política i socialment.

Crec que és un error intentar justificar el fet nacional català en base a raons històriques, intentant recargolar la història per trobar en el passat l’existència una idíl·lica nació independent. Catalunya és una nació cultural i això ningú pot negar-ho; i és una nació política perquè va tenir unes institucions polítiques pròpies i, sobre tot, perquè les persones que l’habitem tenim una clara consciència nacional.

Aquesta realitat nacional només pot acabar traduint-se en el reconeixement d’una sobirania nacional pròpia. I no confonguem els termes. La celebració de l’Onze de Setembre ha de servir per unir a tot el catalanisme (des de l’autonomisme avançat, fins al independentisme) en ares a la consecució d’un mateix objectiu: el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català. La independència és un objectiu del tot plausible, però si coincidim en que l’únic mètode viable per aconseguir-la és el dret d’autodeterminació, perquè no unir-nos tots els catalanistes en la reivindicació d’aquest dret?

Personalment, no veig de cap de les maneres amb mals ulls la creació d’un estat català propi, per suposat relacionat intensament amb tots els països del nostre entorn. Pertanyo a una organització (EUiA) formada per persones que tenim diferents sensibilitats: independentistes, autonomistes, etc. Però vam ser capaços de reunir aquestes diferents sensibilitats en una mateixa organització, com? Dons trobant el punt comú capaç de fer-nos sentir còmodes en relació a aquest tema: el dret d’autodeterminació. Independentment de la identitat nacional de cadascú (que consti que la meva és la basca, no l’amago, i per això m’identifico plenament amb aquells que anhelen un estat català propi) tots coincidim en reconèixer al poble de Catalunya la decisió última sobre el seu model de relació amb la resta de pobles de l’estat i del mon. I més important, tots respectaríem aquesta decisió, fos la que fos.

L’exemple de la diversitat d’identitats present a una organització federalista com EUiA pot servir d’exemple de la diversitat de sensibilitats existent al catalanisme polític.

En resum, la diada d’avui ha de servir per unir al catalanisme polític i social en la reivindicació d’un mateix objectiu: el dret d’autodeterminació. Un cop aconseguit aquest objectiu, que cadascú defensi el seu model d’autogovern pel nostre país. El poble decidirà exercint la seva sobirania.

Per una república catalana (dins d’una república federal ibèrica, o no…).VISCA L’ONZE DE SETEMBRE.

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.