18 anys sense Pasionaria

Avui es compleix el 18è aniversari de la mort de Dolores Ibarruri, Pasionaria.

Basca de Gallarta, va ser durant dècades la icona del patiment, les esperances, la lluita i fins i tot les incongruències de milers de comunistes. La seva imatge, de negre amb els cabells blancs sempre recollits en un monyo, la seva veu, el temps que va viure… tot plegat va conformar una imatge que ni els anys, ni les derrotes han aconseguit esborrar.

Icona de la resistència republicana, del patiment i glòria dels comunistes, però també secretària general del PCE en la època negra de les purgues i judicis inquisitorials. Va ser dels pocs dirigents comunistes que vivint a la URSS va condemnar la invasió del Pacte de Varsòvia sobre Txecoslovàquia el 1968. Va ser lleial a les seves idees fins al final. Va morir un 12 de novembre de 1989, pocs mesos abans de la desaparició de la seva estimada Unió Soviètica.

A mi sempre em quedarà la seva imatge, juntament amb el Rafael Alberti, baixant amb tota dignitat les escales del Congrés per a ocupar els seus llocs a la Mesa d’Edat, davant la mirada silenciosa dels diputats (molts d’ells franquistes) .

Idolatrada i odiada, amb tots els clars i obscurs de la seva biografia, la seva figura continuarà sent una de les més importants del segle XX. Tot i reconèixer els obscurs, en la meva memòria històrica particular, Pasionaria sempre restarà com a exemple d’entrega per uns ideals i com a lluitadora fidel contar el feixisme i les desigualtats.

[@more@]



Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.