Encara tinc molt present una imatge d’aquest mediocre personatge que ens va deixar fa un parell de dies, és de quan encara manava i la vaig veure en una tira còmica de l’històric diari basc EGIN, avui Gara, (tancat fa uns anys a l’estil Ieltsin – o Putin-).
La tira en qüestió constava de tres parts. A la primera sortia un Ieltsin borratxo amb un got (presumiblement de vodka) a la ma. A segona, Ieltsin apareixia sobre una gran taca de sang. Per últim, a la tercera imatge es resolia el misteri: Vodka + Sang = Bloddy Ieltsin (en honor al conegut cocktail).
La imatge, crec que boníssima, tenia més que una notable semblança amb la realitat. Era l’època en que Ieltsin banyava de sang Txetxènia i es banyava ell mateix per dins amb vodka, i tot això amb el beneplàcit complaent de l’anomenada comunitat internacional (EUA i aliats), els mateixos que ara honoren la seva mort. El borratxo es carrega l’imperi que feia de contrapès als Estats Units, deixa fer als americans al món, entrega a l’OTAN bona part de l’ex-URSS; i a canvi pot guanyar eleccions fent servir com a excusa el perill txetxè (manifestat en uns atemptats de més que dubtosa autoria).
En definitiva, tot i que incompliré totes les normes de bona conducta i sent del tot políticament incorrecte, volia deixar clar que no m’afegeixo al grup de polítics compungits per la pèrdua del polític rus, més bé, tot el contrari.
He pogut comprovar que no sóc l’únic que pensa així (i a més ho diu). Us deixo a continuació un article de l’Alfred Bosch aparegut a l’Avui. Explica més o menys la mateixa idea que volia exposar jo, però és clar, d’una manera molt més encertada i humorística. El teniu a continuació, us ho recomano…
[@more@]

Ieltsin, expresident rus. Tsar Vodka
Primera imatge: apareixes en una TV estrangera, quan la KGB era el que era i tu eres un desconegut, i dius coses ben atrevides. Segona: t’enfiles damunt d’un tanc, fet un campió de les llibertats romàntiques, i desbarates els colpistes de l’ala dura. Tercera; ja ets nou tsar, claves una punyalada al teu padrí polític i de passada a l’URSS. Tema resolt. Cinquena: envies el tanc que t’havia servit de pedestal a bombardejar el Parlament. Sisena: omples els carrers de pidolaires i et malvens l’Estat per quatre duros. Setena: despatxes els joves a Txetxènia a vessar sang inútilment i acabes signant una pau infumable. Vuitena: pessigues en públic el cul de les teves assessores. Novena: estàs a punt de perdre unes eleccions i, com que ja no s’estilen els tancs, puges dalt d’un escenari i dónes una lliçó magistral a Joan Clos sobre com ha de bellugar els malucs un polític. Desena: desapareixes del mapa, deixes el poder en mans d’un tros de gel i només tornes a la palestra de tant en tant per recordar-nos quin aspecte tenen els tubèrculs congestionats del Volga.
Deu imatges que no oblidarem, que han marcat un país i una època i que ens ensenyen quina és la millor manera d’esguerrar un somni, de dilapidar el crèdit i de fabricar-se la ruïna. Ja sé que no s’han de dir pestes sobre els difunts, Borís Nikolàievitx, però tu t’ho has treballat a fons. Salut, na zdaróvie, i espero que allà on vagis no et prenguin seriosament.
(Alfred Bosch -Avui-)