Ahotsak: seguint el camí del diàleg

Aquest migdia he baixat a Barcelona a la concentració en favor de la pau i el diàleg organitzada per una vuitantena d’entitats de tot tipus sota el lema “Si al procés de pau, el diàleg és l’únic camí”.

La concentració que en un principi rebia el suport de gairebé tots els partits i organitzacions socials de Catalunya es va tornar polèmica des del moment que els principals partits catalans (PSC i CiU) i les principals centrals sindicals  van boicotejar-la per no estar d’acord amb el lema (¿?).

He arribat deu minuts abans del començament  i a la plaça (sant Jaume) ja havia una més que nombrosa presència de militants i simpatitzants d’EUiA al voltant de dues grans pancartes que reclamaven la pau i el diàleg com a mitjà per a aconseguir-la . La solució al conflicte basc és una de les dues prioritats que ens van marcar a EUiA per aquest any (juntament amb combatre la sinistralitat laboral), i es nota que la nostra gent està engrescada amb el tema. Un gran número de ciutadans es va acostar a les persones que repartien les enganxines amb el lema de la campanya: “Cal diàleg”. En definitiva, hem estat l’única organització (a part de la gent de Revolta Global) que ens hem deixat veure sense complexes. També és cert que quan he arribat  havia la incertesa de quanta gent hi acudiria, faltava molt poc per començar i poc més de mitja plaça s’havia omplert. Però finalment la gent ha donat una lliçó de compromís a determinats polítics i la plaça era plena de gom a gom, diuen que passava de llarg el miler de persones, fent-ho gran part dels assistents a títol individual. Com he dit, políticament a part de la nombrosa presència de la nostra gent hi havia un grup ben visible de gent de Revolta Global i just abans de començar l’acte van arribar un grup de companys d’ICV amb les seves banderes. Em sap greu dir-ho, però em va decebre força la gent d’ERC. Només vaig veure Joan Tardà i a l’Anna Simó (a part d’un nano que portava una bandereta d’ERC). Mira que no pensava mai que hauria de fer-ho, però acabaré de donar-li la raó al Carretero: haurà tingut alguna cosa a veure en Montilla per la contenció dels republicans en un acte com el d’avui? En tot cas, tractant-se del tema que es tractava i havent-hi els convidats que hi havia, confesso que m’han decebut una mica.

L’acte en sí ha estat senzill però molt emotiu. L’ha presentat l’actriu i companya nostra (a la Fundació l’Alternativa d’EUiA) Carme Sansa. Ha comptat amb el protagonisme d’un grup de dones catalanes de diferents col·lectius i sobre tot de les dones basques d’Ahotsak (veus en basc) que donen una continua lliçó de compromís sense partidisme a la resta de societat i sobre tot als seus partits. M’ha agradat molt la intervenció de Jone Goirizelaia, coneguda i qualificada militant de l’esquerra abertzale. Espero que les seves paraules siguin compartides per molta més gent a Batasuna.

Ahotsak agrupa més de 5.000 dones a Euskadi i espero també que la idea de buscar solucions i d’implicar-se per sobre de les diferències partidistes tiri endavant (no cal dir que en aquest foro tampoc hi és cap dona del PP).Molt emotiva també la interpretació de Marina Rossell del cant dels ocells (amb lletra de Salvador Espriu) i sobre tot m’ha emocionat molt la interpretació per Raimon del seu clàssic País Basc, que va fer que darrera d’ell alguna de les dones d’Ahotsak presents no poguessin aguantar les llàgrimes. Quan Raimon acabava la seva actuació, jo pensava en la dignitat de tants artistes i intel·lectuals bascos, catalans i espanyols (aquests últims molt pocs per desgràcia) que ens donen dia a dia una lliçó de compromís públic.Veure aquests artistes a l’escenari, a la concentració, o signant el manifest fa que vegi determinats polítics d’una alçada molt curta. Mentre que aquells arrisquen les faves per dignitat (molts desenvolupen bona part de la seva carrera a l’Estat), aquests devien estar amb la calculadora a la ma contant quants vots els podia costar la seva presència d’avui. De vegades, la meva dignitat personal m’agraeix que no militi en un partit dels anomenats de govern.[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.