És temps de paraules, no de bombes

ETA ha intentat fer volar a Barajas, tot i que ho negui, el procés de pau. Però malgrat aquest dur cop no podem permetre que es frustrin els nostres anhels de pau i diàleg. ETA ha fet perdre aquesta oportunitat, però no té prou capacitat per fer-nos perdre l’oportunitat històrica d’acabar amb la violència i resoldre definitivament el conflicte. El compromís amb la pau i el diàleg serà més forta que les bombes i les pistoles.

Després d’aquest atemptat ETA ha de demanar perdó explícit. No valen les excuses ni la justificació per les dues morts causades a l’atemptat de Barajas. No n’esperàvem gaire del comunicat assumint-ne l’autoria, però anhelàvem el reconeixement d’haver comès una gran equivocació si, com afirma, pretén mantenir un alto el foc que li permeti assolir les seves reivindicacions per la via democràtica.  

Malgrat aquest dur cop d’ETA al procés de pau, les forces polítiques i la societat hauríem de proposar-nos mantenir-lo viu. Les amenaces i les accions terroristes no poden frustrar les nostres ànsies de pau i diàleg polític per a la resolució del conflicte a Euskadi, la desaparició definitiva de la violència i la normalització política. Quan es va declarar l’alto el foc el passat mes de març, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) deia que el diàleg i les vies polítiques i democràtiques es començaven a imposar a la violència i la mort, i que era la millor notícia per veure a una ETA anunciant la seva dissolució. Ara, tot i la complexitat del moment, no podem renunciar a aquestes expectatives.

Seguir endavant amb el procés de pau és l’única sortida. Només fa falta voluntat política, fer ús de les vies democràtiques, reconèixer els drets de les persones i pobles, i tenir en compte el patiment de la societat basca, enlloc de mirar-se el melic com fan algunes forces polítiques. En concret el PP. L’oposició directa i malintencionada dels populars a una resolució dialogada del conflicte no pot ser el full de ruta del procés. En part, creiem que ha estat així. Tot i les intencions mostrades pel govern de Zapatero per tirar endavant un procés basat en el diàleg, la realitat ens ha demostrat que la llosa del PP hi ha estat més que present. En aquest sentit, des d’EUiA varem dir també fa unes setmanes que crèiem que el govern del PSOE havia de donar passes clares i visibles per evitar l’estancament del procés. Passes que no s’han arribat a donar. Una situació, sense dubte, que no ha ajudat a l’hora d’aturar aquells que necessiten minses excuses per amenaçar i tornar a posar bombes.

ETA ha intentat, malgrat ho negui, fer volar el procés de pau. La societat i les forces polítiques han d’usar la política i la mobilització perquè això no sigui una realitat. I ho podem aconseguir a través de quatre vies que necessàriament s’han d’alimentar de la voluntat política a la qual ja he fet esment. Per una banda, s’ha d’impulsar el diàleg democràtic constituint una taula de negociació on hi estiguin assegudes totes les forces polítiques.

La segona via se suporta en la responsabilitat del govern central. La derogació de la Llei de Partits, passar pàgina en el capítol del pacte antiterrorista entre el PP i el PSOE, l’apropament de presos, una política penitenciària d’acord amb les lleis vigents i el rebuig a les legislacions d’excepció, són camins per aconseguir avançar en ferm en el procés de pau i diàleg.

La tercera via per assolir la pau és que el govern, els partits polítics i el sistema democràtic reconeguin el dret a decidir. El respecte a la voluntat democràtica dels bascos i les basques, el respecte al seu futur i el marc jurídic que es vulguin donar.

I quarta, la mobilització social per la pau i el diàleg a Euskadi, a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol, per tal d’acompanyar un procés necessari que, lamentablement té les resistències dels terroristes i la manca de voluntat de la dreta. És obligat exigir, des de la política i la mobilització, una via més. Aquesta no és conseqüència de les voluntats democràtiques, només es troba en mans d’ETA i del seu entorn. Una via que esperem amb cansament i esperança: que ETA deixi definitivament les armes i anunciï la seva dissolució.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA
Diputat i vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya

 

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.