La propera setmana continuarà la negociació de l’expedient de Seat per acomiadar 1.346 treballadors. No hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que ho justifiquin, després d’anys de beneficis Seat pretén fer pagar la seva mala gestió als treballadors
Els treballadors i les treballadores de Seat han tornat a ocupar aquesta setmana els carrers de Barcelona i bona part d’espais informatius. Parlar de l’empresa Seat, com be sabem a Catalunya, no és una cosa menor: 15.000 llocs de treball directes i prop de 100.000 d’indirectes, i una gran repercussió en l’economia catalana.
Per començar cal constatar que el sector de l’automoció viu una situació general de recessió. La política de sobreproducció (a més del creixent preu del petroli) mantinguda por quasi totes les marques a Europa afecta les exportacions que, en el cas de Seat, representen el 70% del que es produeix.
Però feta aquesta afirmació genèrica… on està el problema de Seat, en concret? És una empresa amb pèrdues?
[@more@]
La propera setmana continuarà la negociació de l’expedient de Seat per acomiadar 1.346 treballadors. No hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que ho justifiquin, després d’anys de beneficis Seat pretén fer pagar la seva mala gestió als treballadors
Els treballadors i les treballadores de Seat han tornat a ocupar aquesta setmana els carrers de Barcelona i bona part d’espais informatius. Parlar de l’empresa Seat, com be sabem a Catalunya, no és una cosa menor: 15.000 llocs de treball directes i prop de 100.000 d’indirectes, i una gran repercussió en l’economia catalana.
Per començar cal constatar que el sector de l’automoció viu una situació general de recessió. La política de sobreproducció (a més del creixent preu del petroli) mantinguda por quasi totes les marques a Europa afecta les exportacions que, en el cas de Seat, representen el 70% del que es produeix.
Però feta aquesta afirmació genèrica… on està el problema de Seat, en concret? És una empresa amb pèrdues? No. Els costos laborals són molt elevats? Tampoc. És una característica de la plantilla i dels sindicats, el no fer esforços per tirar end
Per a suportar aquesta afirmació anem a les dades de Seat. Unes dades que, per a
És a dir, la situació actual de Seat no és responsabilitat dels salaris i tampoc Seat és una empresa amb pèrdues. Els informes sindicals han aportat lluny a la lògica sangonera de Volkswagen: no hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que puguin justificar uns acomiadaments forçosos. Per la qual cosa, queda clar que la política de la multinacional busca, dins una estratègia de nous productes del consorci, que siguin els treballadors de les plantes catalanes qui paguin de nou els problemes que han generat una mala estratègia patronal.
La multinacional alemanya ha de concretar -d’una vegada per totes- les inversions necessàries a les plantes catalanes, la internacionalització comercial de
Les dades de la producció de Seat confirmen, a més a més, que l’empresa ha de continuar sent una marca integral i amb varietat de models. En definitiva, la direcció de l’empresa ha de presentar una estratègia industrial de productes i marca amb compromís de futur. Tot i recordar, al govern de la Generalitat i al govern espanyol, les importants subvencions públiques concedides l’any 1994 (80.000 milions de pessetes), les àmplies bonificacions fiscals al grup i el finançament generós i repetit (també ara) amb diners públics per R+D pel centre tècnic.
Les dades mostren que Seat està malalta de mala gestió, però no és una empresa en crisi. A més, cal recordar que Seat té una capacitat tecnològica molt elevada (subvencionada amb diners públics, torno a insistir), amb una plantilla molt ben formada i jove, amb capacitat per llançar nous vehicles i amb una excel·lent qualitat del producte.
Des de l’anunci de l’expedient de regulació l’estratègia de l’empresa ha consistit, fins ara, a no voler arribar a acords amb els sindicats per que aquests, responsablement, no accepten els acomiadaments forçosos i insisteixen en plans alternatius (prejubilacions, baixes voluntàries, plans industrials, utilització de la xarxa comercial…). Amb aquesta actitud la direcció de Seat pretén deixar que el govern català decideixi l’aprovació o no de l’expedient de regulació d’ocupació, després del xantatge de la multinacional de fer perillar les inversions i el futur de l’empresa.
Això és intolerable. La Generalitat no pot acceptar l’expedient en aquestes condicions ni les provocacions d’una companyia que no té pèrdues i que continua rebent ajuts públics dels impostos que paguem els catalans i les catalanes.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat