La malaltia de Seat és la mala gestió

La propera setmana continuarà la negociació de l’expedient de Seat per acomiadar 1.346 treballadors. No hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que ho justifiquin, després d’anys de beneficis Seat pretén fer pagar la seva mala gestió als treballadors

Els treballadors i les treballadores de Seat han tornat a ocupar aquesta setmana els carrers de Barcelona i bona part d’espais informatius. Parlar de l’empresa Seat, com be sabem a Catalunya, no és una cosa menor: 15.000 llocs de treball directes i prop de 100.000 d’indirectes, i una gran repercussió en l’economia catalana.

Per començar cal constatar que el sector de l’automoció viu una situació general de recessió. La política de sobreproducció (a més del creixent preu del petroli) mantinguda por quasi totes les marques a Europa afecta les exportacions que, en el cas de Seat, representen el 70% del que es produeix.

Però feta aquesta afirmació genèrica… on està el problema de Seat, en concret? És una empresa amb pèrdues?

[@more@]

La propera setmana continuarà la negociació de l’expedient de Seat per acomiadar 1.346 treballadors. No hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que ho justifiquin, després d’anys de beneficis Seat pretén fer pagar la seva mala gestió als treballadors

Els treballadors i les treballadores de Seat han tornat a ocupar aquesta setmana els carrers de Barcelona i bona part d’espais informatius. Parlar de l’empresa Seat, com be sabem a Catalunya, no és una cosa menor: 15.000 llocs de treball directes i prop de 100.000 d’indirectes, i una gran repercussió en l’economia catalana.

Per començar cal constatar que el sector de l’automoció viu una situació general de recessió. La política de sobreproducció (a més del creixent preu del petroli) mantinguda por quasi totes les marques a Europa afecta les exportacions que, en el cas de Seat, representen el 70% del que es produeix.

Però feta aquesta afirmació genèrica… on està el problema de Seat, en concret? És una empresa amb pèrdues? No. Els costos laborals són molt elevats? Tampoc. És una característica de la plantilla i dels sindicats, el no fer esforços per tirar endavant l’empresa? En absolut. Les administracions públiques no han fet i no fan aportacions econòmiques? N’han fet i en fan. Això em porta a afirmar que el problema de Seat és de gestió, de mala gestió de l’empresa i de la multinacional Volkswagen.

Per a suportar aquesta afirmació anem a les dades de Seat. Unes dades que, per a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), massa sovint i massa ràpid desapareixen de les opinions publicades, dels debats i de les raons que han portat al conflicte i a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO), col·locant així més pressió capo als treballadors. Any 2002, 203 milions d’euros de beneficis. Any 2003, 134 milions d’euros de beneficis. Any 2004, 145 milions d’euros de beneficis. I si anem encara més enrere, l’empresa ha acumulat des de l’any 1996, 1.066 milions d’euros, i el cost que tenen els salaris respecte la facturació de Seat s’ha reduït el 41,57 % en els darrers 10 anys.

És a dir, la situació actual de Seat no és responsabilitat dels salaris i tampoc Seat és una empresa amb pèrdues. Els informes sindicals han aportat lluny a la lògica sangonera de Volkswagen: no hi ha causes econòmiques, laborals, ni productives que puguin justificar uns acomiadaments forçosos. Per la qual cosa, queda clar que la política de la multinacional busca, dins una estratègia de nous productes del consorci, que siguin els treballadors de les plantes catalanes qui paguin de nou els problemes que han generat una mala estratègia patronal.

Com be han plantejat els representants sindicals, l’expedient amb els acomiadaments anunciats no resol la situació ni el futur de Seat. El possible acomiadament de 1.346 treballadors i treballadores (o una part d’ells) no soluciona un problema, que no té res a veure amb els costos laborals. La multinacional no ha sabut, o no ha volgut, fer front a les noves realitats del mercat i no ha concretat els plans industrials. Els problemes actuals necessiten solucions que superen l’àmbit de la direcció de Seat i s’han d’anar a buscar a la direcció del consorci Volkswagen, un consorci al que ha contribuït de manera destacada l’empresa catalana.

La multinacional alemanya ha de concretar -d’una vegada per totes- les inversions necessàries a les plantes catalanes, la internacionalització comercial de la marca Seat i la introducció de la producció feta a Catalunya a tots els països on encara no han entrat.

Les dades de la producció de Seat confirmen, a més a més, que l’empresa ha de continuar sent una marca integral i amb varietat de models. En definitiva, la direcció de l’empresa ha de presentar una estratègia industrial de productes i marca amb compromís de futur. Tot i recordar, al govern de la Generalitat i al govern espanyol, les importants subvencions públiques concedides l’any 1994 (80.000 milions de pessetes), les àmplies bonificacions fiscals al grup i el finançament generós i repetit (també ara) amb diners públics per R+D pel centre tècnic.

Les dades mostren que Seat està malalta de mala gestió, però no és una empresa en crisi. A més, cal recordar que Seat té una capacitat tecnològica molt elevada (subvencionada amb diners públics, torno a insistir), amb una plantilla molt ben formada i jove, amb capacitat per llançar nous vehicles i amb una excel·lent qualitat del producte.

Des de l’anunci de l’expedient de regulació l’estratègia de l’empresa ha consistit, fins ara, a no voler arribar a acords amb els sindicats per que aquests, responsablement, no accepten els acomiadaments forçosos i insisteixen en plans alternatius (prejubilacions, baixes voluntàries, plans industrials, utilització de la xarxa comercial…). Amb aquesta actitud la direcció de Seat pretén deixar que el govern català decideixi l’aprovació o no de l’expedient de regulació d’ocupació, després del xantatge de la multinacional de fer perillar les inversions i el futur de l’empresa.

Això és intolerable. La Generalitat no pot acceptar l’expedient en aquestes condicions ni les provocacions d’una companyia que no té pèrdues i que continua rebent ajuts públics dels impostos que paguem els catalans i les catalanes.

Jordi Miralles i Conte

Coordinador general d’EUiA i Diputat

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.