PSUC. 70 anys en lluita

Aquests dies es compleix el 70è aniversari de la creació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Som molts els que encara continuem defensant els principis i les idees que van inspirar la seva fundació: la justícia social, la igualtat de totes les persones, independentment dels seus orígens socials, racials o culturals.
El PSUC va ser un exemple lluita per la llibertat i contra el feixisme, va exemplificar la dignitat dels perdedors de la guerra civil i va ser clau per la consolidació de la democràcia a Catalunya i a l’estat. Va ser més que un partit polític, va ser un lloc de convergència de persones de diferents orígens geogràfics i inclús polítics, sent així una organització clau per a la integració de les persones nouvingudes a Catalunya des de l’estat espanyol al acabar a guerra civil.
No es pot afirmar la resistència de Catalunya al franquisme sense el sacrifici i lluita dels militants del PSUC, personatges com el Gregori López Raimundo que encara avui dignifiquen a aquelles persones que tenim el gran privilegi de compartir militància amb ells.
Però de la història del PSUC també hauríem d’aprendre dels errors que es van cometre. Les contínues lluites internes i divisions van provocar que, el que va ser principal partit organitzat de la resistència franquista i de la transició, acabés enfonsat electoral i organitzativament. Les discussions internes sobre la identitat del partit van acabar amagant un projecte de transformació social molt atractiu. Aquells que avui dia busquen la recomposició de l’espai de l’esquerra roja i verda, es a dir, de les diferents famílies continuadores de la gran història del PSUC, hem de tenir clar que perquè aquesta recomposició sigui possible, s’han d’acceptar les diferents identitats de l’espai transformador. Comunistes, ecologistes i demés gent de “l’esquerra de debò” hem d’acceptar la nostra diversitat. Som diferents, però a curt i mig termini defensem reptes comuns i per tant, l’avenç d’uns no ha d’anar lligat a la desaparició dels altres. Si mirem endavant i acceptem aquestes premisses, potser estarem avançant pel bon camí a l’hora de recuperar l’espai polític que va quedar orfe després de la divisió del PSUC.

A aquelles persones que continuen lluitant per mantenir viva la flama de l’històric PSUC, MOLTES FELICITATS!!

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.