
Segons ha anat avançant la legislatura es pot constatar com la flama del canvi que semblava portar el President espanyol s’ha anat apagant inexorablement. La idea d’un canvi social, després de la gran decepció del felipisme, va il·lusionar a molts ciutadans. Veníem del període negre del govern Aznar, i la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq, així com el canvi de socis preferents, fins aleshores sempre la dreta nacionalista, per IU-ICV i ERC ens va fer creure que l’hora del canvi havia arribat finalment.
De seguida ens vam adonar que en matèria econòmica les coses continuarien, si fa no fa, pel mateix camí de sempre. Escoltar la repetida monserga que baixar impostos és d’esquerres ens va fer obrir els ulls a les primeres de canvi. Però encara podíem confiar en un altre aspecte: la política social. Aquí sí que prometien les coses. De seguida van sorgir propostes de reformes legals en temes molt sensibles, com son: la violència de gènere, accidents laborals, immigració, ajudes a les famílies, discapacitats…i un projecte que per a la gent d’esquerres era d’una importància fabulosa: la llei sobre la memòria històrica.
Molts d’aquests projectes s’han anat retardant fins caure en l’oblit, d’altres han estat legislats, però a l’hora de portar-los a pràctica no s’han destinats els recursos pressupostaris suficients i no s’estan aplicant. Però si ha hagut un projecte que ha estat enrederit de manera repetitiva (incomplint per dues o tres vegades el compromís adquirit), aquest ha estat el de la llei de la memòria històrica.
Des d’IU-ICV-EUiA ja vam advertit que volíem veure realitatzat aquest projecte durant l’any 2006, any en el que celebrem el 75è aniversari de la proclamació de la II República. Vam presentar conjuntament amb ERC un projecte que va ser rebutjat pel govern i ara, quan sembla que ja es presentarà ens assabentem (per filtracions, com no) que aquest quedarà aigualit.
Ja ens havien advertit les associacions que estan treballant en la recuperació de la memòria històrica que les seves reivindicacions més importants segurament no quedarien recollides al text definitiu. Ara, segons ha dit el senyor Zapatero en una conversa informal amb periodistes, el projecte ni tan sols esmentarà en el seu títol la memòria històrica, sembla ser que es dirà “de extensión de derechos a los afectados por la guerra civil y la dictadura”. Aquest és un canvi prou significatiu, ja que deixa de banda l’essència primordial de la llei: el record i reparació moral d’aquells que van patir la guerra i la posterior repressió per defensar l’ordre polític legal; i la substitueix per la igualació de les víctimes d’ambdós bàndols, els que van originar el conflicte i els que el van patir. A més, aquest projecte nega la revisió de les sentències condemnatòries dels tribunals franquistes, per tant els condemnats per la dictadura continuaran sent-ho legalment.
El PSOE enganya a aquelles forces que li vam donar suport per tirar endavant aquesta llei i, sobre tot, als col·lectius afectats que tanta il·lusió s’havien fet amb la mateixa. A canvi, intenta minimitzar les crítiques de la dreta política i social que s’ha mostrar sempre condescendent amb el franquisme. Arrosseguen tota la legislatura el mateix error: deceben a la gent d’esquerres que va confiar en la promesa de canvi (segons va reconèixer el mateix Zapatero, molts d’ells votants d’IU amb por d’una nova victòria del PP) per amansar el PP; i a canvi l’únic que reben d’aquests son garrotades i crítiques desaforades.
En un acte organitzat per EUiA a Vic, Manel Perona, de l’associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, va dir que la qüestió no era reobrir o no ferides de la guerra i el franquisme… les ferides encara estan obertes, i fins que no tinguin recuperats als seus familiars de les cunetes i amb l’homenatge que es mereixen, continuaran obertes. Aquell dia va dir: “respecte d’aquest tema, tinc confiança en el president Zapatero”… a ZP la memòria històrica, de molta de la gent que li va votar, li pot jugar una mala passada.
[@more@]