Ressaca electoral (II): Objectiu aconseguit. Ja hem perdut les eleccions

Això mateix devien pensar el passat dia 27 els dirigents de PSC, ERC i en menor mesura de CiU. Durant aquests últims mesos hem pogut veure coses que realment m’han deixat estupefacte.

Va començar el festival de despropòsits ERC amb les primàries per triar alcaldable. Segons em comentava alguna persona dels independentistes, Francesc Codina veia tant segura la victòria que es va confiar i ni tant sols es va fixar en el fet que el reglament del partit permetés el vot a afiliats de fora de la ciutat. Així, gràcies al vot d’afiliats aliens a Vic, ERC va triar el seu candidat a l’alcaldia, l’Àngel Andreu. Que Francesc Codina va quedar  ben emprenyat no és cap secret, que no va brindar cap ajuda al candidat, sinó tot el contrari, tampoc. Però que els companys d’ERC no s’enganyin, sense posar en dubte la poc lleial actuació d’en Codina, s’equivoquen si busquen les culpes fora de casa. Eren molts, jo inclòs, els convençuts que Esquerra podria ser el partit d’esquerres més votat (millor no ho tindran) i que així podrien encapçalar un hipotètic tripartit. Però des de la primera vegada que vaig sentir l’Andreu en un debat (el del col·legi d’arquitectes) vaig veure que havien llençat totes les expectatives per la finestra. Segons va anar avançant la campanya, qualsevol persona amb un mínim de criteri podia veure que la patacada era inevitable. Això afegit a l’empenta de la CUP ha donat el resultat que tots coneixem: de possible alcaldia a quedar-se per sota del 10%. Els andreus podran culpabilitzar qui vulguin, però Pere Prat, Jordi Serra, Jordi Casals o Jaume Mas prou se n’han sortit. No hi ha més cec…

[@more@]

El tema dels socialistes és diferent. Tenien un candidat, al meu entendre, de sobres capacitat. En Pep Burgaya és capaç d’esposar el seu model de ciutat (millor o pitjor) amb un discurs molt complert. Però hi ha una dada innegable: no connecta amb el ciutadà del carrer. Té una “pose” distant i un discurs massa acadèmic. Podria ser un bon parlamentari, però per a guanyar-se la gent de Vic necessita alguna cosa més. Crec que ha fet millor campanya que fa quatre anys, però ja venia “marcat”. No sé si serà veritat que és qui més calés es gasta a la campanya, però ho sembla molt. Un discurs acadèmic i distant, una campanya amb una imatge prepotent… i molt poc trepitjar carrer. Podia fer un gran tàndem amb algú altre (Ballana) però també van decidir fer-se l’harakiri. Prescindir i laminar les persones que més vot et poden aixecar és realment temerari, i a més demostra una manca de democràcia interna als partits. Un partit són les persones que li donen vida i s’ha de comptar amb elles.

Els casos d’ERC i PSC a Vic tenen una característica comuna: sobrepassar (estatutàriament o no) la voluntat de les assemblees de base, i les persones que les formen són una ajuda imprescindible en una campanya.

CiU va fer els deures tant malament o més que els dos anteriors, però té recursos suficients per a suplir aquests defectes. Són els seus pitjors resultats des de l’any 79 i sembla que haguessin tingut una gran victòria. Jo no estaria tant satisfet, la crisi (tot i que l’han pogut amagar millor que els altres) hi és, i el fet que hagin tret aquests resultats, tenint la davallada que ha tingut ERC i PSC, no és per estar entusiasmat.

Tot plegat ha provocat l’ascens de les opcions populistes, i no siguem obtusos, una de les causes és el desprestigi que, actuacions com les assenyalades anteriorment, provoquen sobre la vida política i els que ens hi volem dedicar. Nosaltres també en som culpables (uns més que d’altres), després no ens queixem de l’abstenció o del que és pitjor, que un racista se’n porti aquests vots amb un discurs demagògic.

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.