Ressaca electoral (I): El carrer és nostre

Aquests dies aniré penjant del blog algunes reflexions sobre els resultats sortits de les eleccions municipals del passat dia 27. Començaré parlant de la commoció provocada per la forta pujada de l’opció feixista i racista representada per la PXC. Una commoció que, tot i que era esperada la pujada dels racistes, va deixar molts ciutadans de Vic amb una sensació de profunda decepció.

De la PXC i del seu líder Josep Anglada crec que ja està tot dit, almenys per la meva part. Un dels aspectes que més sorprenen és que aquest personatge és de sobres conegut per la majoria dels vigatans i tot i així hi ha gairebé un 20% de ciutadans que el voten.

Després de la gran decepció, segons s’anava confirmant el pitjor dels escenaris pronosticats per les enquestes, els meus pensaments van anar cap a aquelles persones dels barris del sud de Vic amb les que tantes coses i estones vam compartir durant la campanya. Persones, immigrants i autòctons, que en la majoria dels casos porten molts anys lluitant pel seu barri i que ens expressaven la seva por pel futur en cas que la PXC confirmés el seu creixement.

Penso que Anglada ja ha tocat sostre… ha tocat sostre en la situació actual. L’única manera que te de trencar aquest sostre és que la situació canviï a pitjor. Anglada ja va començar a ensenyar les seves intencions al final de la campanya: pamflets en nom de presumptes immigrants inexistents i provocacions vàries, amb un únic objectiu, que algú caigui en la seva provocació i que comenci una espiral de violència.

Anglada es passeja pels barris del sud estenent la seva llavor d’odi i violència. A molts llocs (bars, escales, botigues…) les persones que volen creure les mentides de l’Anglada ja no mostren cap vergonya a l’hora d’expressar les seves idees. Han pres el carrer. Els que parlen en veu baixa són els que defensen la democràcia i la convivència…

[@more@]

Però hi ha una dada que no podem obviar. Amb un 60% de participació i amb el seu electorat mobilitzat en extrem, més d’un 80% del electorat no va votar opcions feixistes. Com deia, aquestes setmanes les persones d’ICV-EUiA hem parlat amb molta gent del Remei, Habitatges Montseny, Plaça Osona, etc, que ens han mostrat la seva preocupació. És hora de demostrar al racista que el carrer no el pertany, el carrer es nostre. És dels ciutadans que volem la convivència, la pau i la democràcia; de la gran majoria de ciutadans que no s’han deixat seduir per les propostes fàcils però impossibles i anti-democràtiques de la PXC.

Alguns partits, que ara es mostren espantats, deien que no s’havia d’entrar en confrontació amb la PXC. La realitat ha demostrat el contrari: els partits que hem plantat cara a la bèstia hem crescut (nosaltres i la CUP) i els que han mirat cap un altra banda s’han donat la patacada. Eleccions a part, els vigatans que combaten la xenofòbia (sobre tot als barris del sud) mereixen el nostre suport i veure que també nosaltres la combatem. Nosaltres ho continuarem fent.

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.