Ressaca electoral (III): I nosaltres, que?

Després de comentar els resultats dels altres, crec que toca parlar una mica dels nostres. Els he deixat per a més tard perquè considero que és millor prendre distància temporal per posar una mica d’objectivitat (si és possible), en definitiva, intentar mirar els resultats més com a un observador llunyà i no com a un protagonista més o menys directe.

De totes les maneres, no obviaré el comentari de les primeres sensacions, les de la mateixa nit electoral. Vaig fer d’apoderat i vaig participar en el recompte al col·legi Salarich, el lloc on la racista PXC va obtenir més alt percentatge de vot. Per tant, ja intuïa que els pitjors dels escenaris previstos estaven en camí de complir-se. Els sondejos de les 20h no donaven millors expectatives.

Vaig arribar al local amb el recompte ja molt avançat i les cares llargues no deixaven lloc al dubte, la PXC creixia al límit del que havien assenyalat les enquestes i a més es convertia en la segona força de la ciutat, les esquerres retrocedíem i nosaltres ens tornàvem a quedar a uns pocs vots del segon regidor (a l’igual que l’any 99). Aquestes sensacions són pures, subjectives i difícils de racionalitzar. Jo ja entreveia que els nostres resultats eren prou satisfactoris, però el marc general i els 43 vots que ens faltàvem ens deixàvem un més que clar regust amarg.

Ara, continuo pensant que el tema de la PXC anul·la qualsevol valoració positiva que es vulgui fer, però analitzant única i exclusivament els nostres resultats, com deia, crec que són molt satisfactoris. Som l’única opció parlamentària que ha resistit a Vic l’empenta de la PXC i la CUP. Amb una participació 5 punts inferior (si descomptessin la PXC i la CUP, quina participació hauríem tingut?) hem guanyat en vot i percentatge.L’abstenció i les opcions populistes han castigat les opcions tradicionals, però nosaltres hem aguantat. Però, tot i així, crec que hem de reconèixer que les coses podien haver anat millor.

Penso que hem fet una gran campanya. Teníem un dels millors candidats, sinó el millor (això ens deien molts ciutadans, altres forces polítiques i inclús bona part de la premsa). La gent de la candidatura ens hem patejat la ciutat, hem arribar a votants als que potser abans no arribàvem, hem parlat amb multitud d’associacions ciutadanes. A més, perquè no dir-ho, els problemes interns d’altres opcions (sobre tot ERC i PSC) segur que ens han beneficiat.

Aquesta bona campanya té, al meu entendre, dues lectures: gràcies a haver fet aquesta gran campanya i haver arribat a molta més gent hem pogut resistir molt millor que els altres partits; però també té una altra lectura: si hem aconseguit (i n’estic segur) més votants també deu voler dir que per un altre cantó n’hem perdut (i també n’estic segur).

Per tant, estic convençut que l’abstenció i una petita fuga de vots a la CUP ens ha afectat, i ens ha afectat en el que era el nostre votant tradicional dels últims anys. Per què això? Crec que aquesta pèrdua no té res a veure amb qüestions municipals, gairebé tothom ens reconeix la bona feina feta. Aquest votant al que em refereixo ens ha votat últimament de manera bastant fidel, sempre he afirmat que l’únic que ens demanava era coherència més que grans promeses. I que passa? És que no hem tingut coherència? Torno a repetir que a nivell local sens dubte que l’hem tinguda. Però hi ha un aspecte que crec ens ha perjudicat, tot i que a les valoracions oficials s’ha intentat obviar. En parlaré breument.

[@more@]

Tot i reconèixer que la tasca feta s’ha fet correctament i que segurament ningú no ho feria millor, molta gent (jo potser també) no arriba a entendre en base a que carai vam acceptar  la conselleria d’interior. Coincideixo amb alguns companys que en qualsevol matèria s’ha de demostrar que tens projecte i que l’esquerra alternativa pot gestionar la seguretat del país, però conec molts pocs casos en que dins d’un govern de coalició la part més petita (i nosaltres ho som amb diferència) s’encarregui d’aquesta matèria. No tenim la força suficient per a instar canvis més profunds a les legislacions, però tenim l’obligació de fer complir algunes lleis que no compartim totalment.  

Gràcies al nostre creixement el govern d’entesa va ser possible. Ens corresponia, per pes, una tercera conselleria, però el pacte PSC-ERC per reduir conselleries ens va deixar com estàvem. No vam poder, per tant, fer-nos amb matèries que per a nosaltres són capçals per a transformar la societat (educació, sanitat, treball, indústria…) però per contra acceptem interior. I ho acceptem sabent que la dreta carregaria contra la nostra gestió fos la que fos, que col·lectius alternatius ferien el mateix, i que dins de la conselleria i el cos policial no érem precisament estimats. Un bon exemple de tot plegat és el tema de la comissaria de les Corts: donem una solució impecable (tant de bo que a Euskadi les vídeo-càmeres s’haguessin posat fa molts anys a totes les dependències policials) a un problema heretat, i ens critica la dreta, els col·lectius d’extrema esquerra i la mateixa policia.

A Vic hem demostrat que s’ha de fer una bona feina a les institucions, però que tant o més important és el contacte amb la ciutadania. Crec que ens havíem d’haver evitat aquest regal enverinat que se’ns feia, però un cop fet, ara toca explicar amb molta pedagogia la nostra tasca a interior perquè des de la dreta i els mitjans de comunicació afins continuaran carregant contra la conselleria, i aquest atac pot començar a calar entre part dels nostres votants.

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ressaca electoral (III): I nosaltres, que?

  1. Jordi diu:

    Hola Iñaki, m’hauria agradat veure’t de regidor a Vic, encara que fos com a regidor de la policia… 😉
    Pacte a la basca?
    PS: hauríeu de demostrar que es pot fer política de seguretat des d’una perspectiva d’esquerra transformadora. Com diria el Saura o la Mayol: seguretat amb gust de sguretat! 😉

Els comentaris estan tancats.