Peres, pomes i coalicions

“dos manzanas son dos manzanas, y una manzana y una pera nunca pueden ser dos manzanas” (Ana Botella) 

La senyora Botella donada la seva profunditat filosòfica podia expressar la seva visió del matrimoni homosexual fent servir només dues fruites del fruiter. Jo per definir un altre tipus de matrimoni, el polític, necessitaria moltes més fruites, ja que en aquest intervenen, a més de peres i pomes, algun meló i fins i tot alguna carbassa. I a més, tota aquesta varietat de fruites es troba repartida sense ordre per ambdues parts del matrimoni. Per tant, si no es vigila, es pot acabar menjant una macedònia agria; i sinó pot venir algú de fora a amargar-nos-la.

Exemple d’un tercer que ens vol amargar el matrimoni és el dels titulars de premsa que parlaven d’estirada d’orelles o crítica del coordinador d’EUiA, Jordi Miralles, a la decisió dels dos diputats d’ICV al Congrés d’abstenir-se en la votació dels pressupostos 2008. Miro i remiro les declaracions d’en Jordi i d’en Gaspar Llamazares i no trobo cap estirada d’orelles. L’únic que diu en Jordi és que si aquests diputats haguessin estat d’EUiA no s’haurien abstingut. Llamazares entenia la decisió dels diputats d’ICV. Aquests sempre han manifestat la seva autonomia dins del grup parlamentari. Jo també accepto aquesta explicació, sempre i quan quedi clar que el criteri que serveix a Madrid també ha de servir a Barcelona, on recordo el grup parlamentari està format per diputats d’ICV i d’EUiA. Hi ha un tema formal amb el que no estic tant d’acord: que EUiA s’hagi d’haver assabentat “in situ”. Herrera diu que la negociació es va allargar fins a l’últim moment i només va tenir temps d’informar Llamazares. El que hauria de pensar el company i excel·lent diputat, Joan Herrera, és que va ser elegit diputat amb els vots i la feina d’una coalició que forma el seu partit amb EUiA i que, independentment el carnet que tingui, és diputat d’una coalició.

Un cas diferent és el de les declaracions del company Guillot, secretari general d’ICV. Personalment trobo de molt mal gust immiscir-se en els processos interns d’una altra organització, i més si formes coalició amb ella. Me n’alegro de la coincidència en les preferències que compartim Jordi Guillot i jo sobre qui ha de ser el candidat d’IU a la presidència del govern espanyol, però hi ha una petita diferència: jo milito en una organització sobirana que es corresponsabilitza amb el projecte d’IU a l’Estat i el representa a Catalunya, mentre que ell pertany a una organització diferent. Es podria entendre un comentari innocent que només manifestés una preferència, però Guillot arriba al punt d’amenaçar el futur de la coalició si no guanya el candidat que li agrada a ell. És com si Jordi Miralles o Gaspar Llamazares posessin en dubte la coalició si el candidat proposat per ICV no fos del nostre agrat, o si en un congrés no sortís el candidat preferit per EUiA. Il·lògic.

Com deia a l’inici, els partits són com  fruiters on pots trobar tot tipus de fruita. Algunes dolces i d’altres amargues (a EUiA i a IU conec unes quantes que amarguen i a més indigesten). Quan dos partits decideixen formar coalició han de procurar triar les fruites més dolces perquè la combinació sigui agradable, però sempre es cola alguna fruita no tant dolça. Llavors arriba el moment de tirar una bona dosi de sucre per a compensar. El problema ve quan algú s’equivoca (si és que es tracta d’una equivocació) i en lloc de sucre tira sal. Resultat: macedònia immenjable.En aquest cas, si el que pretenia el company Guillot era endolcir la coalició i la candidatura de Gaspar Llamazares a les primàries d’IU, crec que ha aconseguit l’efecte invers. Sort que som molts als que ens agrada la macedònia ben dolça… 

No se si el símil tindrà la qualitat del de la Botella (espero que no), però crec que és entenedor.

[@more@]



Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.