12-O: no celebrar, si commemorar

 

"Ellos construyeron una picota lo suficientemente larga como para que los pies pudieran tocar el piso y de esta forma prevenir la estrangulación, y así, los colgaban de a trece indios por vez en honor de Nuestro Salvador Jesucristo y los doce Apóstoles… Después, paja era envuelta alrededor de los cuerpos destrozados y quemados vivos." Fray Bartolomé de Las Casas Brevísima Relación de la Destrucción de Las Indias

Deixant de banda el dret legítim dels espanyols a celebrar un dia del seu país, igual que nosaltres la nostra diada, i deixant de banda també el caspós vídeo pre-nadalenc del cap de la dreta nacionalista espanyola (que espero el doni el mateix resultat que la ja inoblidable intervenció televisiva d’aquell 13 de març de 2004, us en recordeu?: “Soy Mariano Rajoy, candidato a la presidencia…”) . Dic que deixant de banda aquestes qüestions i remetent-me al post que vaig publicar per l’11 setembre, als que no ens sentim espanyols cada vegada ens estan fent més complicat trobar espais per a la convivència civilitzada amb l’Estat. Crec que una de les característiques de la festa espanyola d’enguany és que a més de ser, com sempre, una festa d’exaltació nacionalista espanyola (en el fons, és hereva del dia de la raza”), és també una celebració contra Catalunya i Euskadi. PP i PSOE, paralitzats aquest últims pel pànic pre-electoral, s’han dedicat més si cab a exaltar el nacionalisme espanyol davant l’amenaça catalana i basca anunciada per PP i federicos. Per tant, aquest any escara hi ha menys raons per celebrar res, ni compartir res amb aquesta Espanya que ens presenten populars i social-liberals. 

El que les persones autènticament d’esquerres no hem de deixar de fer mai és commemorar aquest dia. Enguany es compleixen 515 anys del inici d’un dels majors i més brutals genocidis de l’historia, en quan al nombre d’assassinats, però sobre tot en quan a les cultures i civilitzacions exterminades. Amb aquests antecedents i amb la festa que ens presenten Rajoy i companyia, crec que és del tot normal que catalans i bascos demostrem nul entusiasme, quan no preocupació, per la deriva ultra nacionalista que ens arriba de les espanyes.

[@more@]



Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.