Ressaca electoral (IV): El discurs fàcil de l’abstenció

Després de cada jornada electoral hem de sentir tots els analistes polítics i entesos, és a dir la immensa majoria dels ciutadans, parlar de l’abstenció i les seves causes. La resposta a la reflexió és sempre la mateixa: la culpa en la pràctica totalitat correspon als partits que no fan res, o no saben, mobilitzar l’electorat. Aquesta visió, al meu entendre radicalment injusta, no ajuda precisament a la mobilització electoral, si no que incideix en el discurs mediàtic que col·labora, i molt, amb l’abstencionisme.

Tots els partits som iguals. Tots actuem d’igual manera, i els mitjans que tant ens critiquen a posteriori per l’abstenció miren que aquest axioma arribi de manera repetitiva al ciutadà. Que la campanya d’unes municipals estigui marcada a Catalunya, Madrid, Andalusia o Astúries pel mateix discurs, el de la violència a Euskadi engegat pel PP i seguit pel PSOE, ajuda a que el votant es senti avorrit i si tenia cap dubte s’acabi quedant a casa. Però, qui és el veritable responsable, a més dels directors de campanya dels grans partits, que aquest discurs marqui l’agenda d’una campanya? D’altres formacions hem mirat d’explicar les nostres solucions pels que considerem són problemes reals de la gent: habitatge, medi ambient, pobresa, serveis públics…Però no han tingut cap ressò mediàtic, tota la campanya parlant d’Euskadi. Ah! I d’immigració, planes als principals diaris nacionals i estatals per la PXC i pel famós vídeo del PP de Badalona.

No tiraré totes les culpes a sobre del missatger. Segur que els partits també tenim molta responsabilitat. Les campanyes consisteixen avui en missatges curts i senzills destinats a la premsa, i els mítings igual. I els que fem campanya alternativa no existim.

Aquest discurs culpabilitzador dels partits com a únics responsables de l’abstenció ha acabat provocant que els mateixos partits per ser, d’una manera bastant hipòcrita, políticament correctes ens fustiguem i demanem perdó a la societat. Però els partits majoritaris i la premsa servil continuaran fent el mateix sistema de campanyes sense buscar solucions. Doncs jo no vull sumar-me a aquest discurs d’auto-flagel·lació.

Nosaltres hem buscat una campanya (i precampanya) de molt contacte amb la gent. I què ens explicava la gent? Com està el teixit associatiu actualment? Doncs hem de respondre que molt malament. Les associacions de veïns les porten majoritàriament persones que fa anys que s’hi dediquen, i no troben gaires ajudes ni relleus en els seus veïns. Trobar algú que es vulgui implicar a fons a l’AMPA de l’escola dels seus fills és molt complicat. I el mateix passa als centres de treballs amb la representació sindical. Llavors, perquè la política havia de ser diferent.

Les persones només es mobilitzen avui dia pels seus interessos individuals. Han de ser culpables només els partits d’un 40-45% d’abstenció quan l’abstenció a les reunions de les escales de veïns és encara superior? Són culpables els alumnes de la passivitat dels seus pares a l’hora d’implicar-se a l’AMPA de l’escola? És molt fàcil dir que no vas a votar perquè tots els partits mentim i som iguals. Però, algú es preocupa de buscar les diferències més enllà del telenotícies? Algú ens ha demanat què proposem? Tinc entès que abans sí que es feia, que abans les persones demanaven directament als partits que els expliquessin les seves propostes. Però és que quan anem nosaltres a explicar-les, ens troben que la majoria dels afectats “passen” i es queden a casa.

En definitiva, crec que la malaltia de l’abstenció és només la constatació de la deficient salut organitzativa que té l’actual societat en que vivim. I els partits, a l’igual que d’altres col·lectius, som part d’aquesta societat.

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Ressaca electoral (IV): El discurs fàcil de l’abstenció

  1. francisco diu:

    En el blog de Kevin Vázquez: MEAR FUERA DEL TIESTO.

    ” ¿Y tu, Kevin, ké?
    Pues un alegrón. Figúrate que en ningún rincón de España, ni un solo elegido podrá decirme: “gracias, Kevin, muchas gracias, gracias a tu voto puedo seguir robando”. Y eso me da un gran sentido de ciudadanía. Más de doce millones de personas han tenido el mismo sentido de responsabilidad. Me refiero a la suma de los abstencionistas (40% del censo) más el de los votos en blanco (3% de los votos emitidos; en algun lugar casi el 5%). Somos el partido de la conciencia responsable; el auténtico “no con mi voto”. Porque yo no convierto mi voto en patente de corso para las cuadrillas de facinerosos que controlan nuestro dinero y nuestra vida, camuflados tras pintorescas y engañosas siglas políticas. Por cierto, con arreglo al censo, que es lo que realmente vale, ningún partido ha superado el 25-26 % de los votos.”

  2. Xtreme diu:

    Enhorabona pel blog i pel teu bon català tot i ser nascut a Euskal Herria!

    Estic molt d’acord amb el que dius. Per mi, els primers culpables de l’abstenció són les persones abstencionistes que no voten en clau de mal menor o senzillament en blanc i, per contra, es queden a casa (majoritàriament per apatia i desinterès).

    De totes maneres, voldria afegir que fenòmens com l’abstenció o l’augment de la PxC beuen directament de gestos com el pacte CiU-PSC-ERC-ICV a Vic, que aboca al votant descontent d’aquí a 4 anys a abstenir-se (o fer vot blanc) , votar PxC o optar per la CUP, que gràcies a Déu no entrarà al govern vigatà i farà possible canalitzar el descontent des d’una òptica allunyada del racisme de l’Anglada.

    Crec que amb un govern d’unitat entre CiU i PSC n’hi havia prou i penso que ICV pel seu pes específic (1 regidor d’un govern amb fins a 15 cadires) no aportarà massa al govern i facilitarà que la PxC sigui la primera alternativa al quadripartit local.

    Repeteixo, sort que la CUP s’ha quedat a l’oposició, perquè aïllar tant descaradament l’Anglada li acaba donant ales… i li permet marcar l’agenda política.

    Felicitats de nou pel blog i disculpa el “totxo”! Salut!

Els comentaris estan tancats.