Els feixistes tornen a ocupar els carrers d’Iruña

Avui, com que som dissabte, toca manifestació de la dreta cavernícola espanyola. Aquesta vegada l’excusa és Navarra i la seva hipotètica annexió per part de la insaciable voracitat d’Euskadi.

El PP dedueix que si hi ha procés de pau hi hauran decisions sobre Navarra al marge de la voluntat dels navarresos. A més, la idea expressada per Batasuna de fusió de la comunitat foral i el País Basc en una nova comunitat autònoma ha servit perquè els populars afegeixin més llenya al foc.

Al igual que amb les darreres mobilitzacions de la dreta extremista, tota la seva argumentació neix d’una mentida. Mai ningú a Euskadi ni a l’Estat ha posat en dubte que el futur de Navarra passa ineludiblement per a l’acceptació de la voluntat de la seva ciutadania. Ni tan sols ETA ha arribat a qüestionar mai que una hipotètica unificació d’aquestes dues comunitats basques ha de ser acceptada per les seves respectives ciutadanies.

Perquè el que és indubtable és l’origen basc de Navarra. De fet, el poble basc com a tal té els seus arrels a Navarra (més exactament a la seva part nord-occidental), i avui dia encara és en aquestes zones on la cultura basca està més arrelada.Juntament a aquesta obvietat, també s’ha de reconèixer que la zona centre-sud té una identitat profundament espanyola, conseqüència de segles se relació (i també conquesta) amb el regne castellà. A tot l’exposat anteriorment s’ha d’afegir la singularitat foral acceptada tant pels sectors basquistes com pels espanyolistes…

[@more@]

Aquesta singularitat foral, unida al tradicionalisme extrem, el catolicisme i l’espanyolisme neo-franquista va provocar que durant la guerra civil els exercits més temuts i odiats fossin precisament els navarresos, que tanta brutalitat van demostrar amb una part del seu poble (el basquista) i durant la invasió d’Euskadi per les tropes del bàndol nacional. I aquesta singularitat també provoca que UPN (el PP a Navarra amb unes gotes de foralisme) sigui la força majoritària.

Però les enquestes assenyalen una possible pèrdua del poder per UPN, i el PP espanyol acudeix en ajuda mobilitzant els ciutadans més reaccionaris.

Així, tornarem a veure desfilar pels carrers d’Iruña els nacional-catòlicistes (PP), juntament amb els falangistes i els anti-basquistes (foro d’Ermua).Però com deia tota aquesta desfilada neix d’una gran mentida inventada per l’extrema dreta que a més diu ser la gran defensora de la Constitució espanyola. A aquests feixistes (disfressats o no) els recordo el que diu la seva amada Constitució sobre les relacions entre Euskadi i Navarra:

Disposició Transitòria Quarta:

1.       En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporación al Consejo General Vasco o al régimen autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que establece el artículo 143 de la Constitución, la iniciativa corresponde al Órgano Foral competente, el cual adoptará su decisión por mayoría de los miembros que lo componen. Para la validez de dicha iniciativa será preciso, además, que la decisión del Órgano Foral competente sea ratificada por referéndum expresamente convocado al efecto, y aprobado por mayoría de los votos válidos emitidos.

2.       Si la iniciativa no prosperase, solamente se podrá reproducir la misma en distinto período del mandato del Organo Foral competente, y en todo caso, cuando haya transcurrido el plazo mínimo que establece el artículo 143. 

Article 143:

1.       En el ejercicio del derecho a la autonomía reconocido en el artículo 2 de la Constitución, las provincias limítrofes con características históricas, culturales y económicas comunes, los territorios insulares y las provincias con entidad regional histórica podrán acceder a su autogobierno y constituirse en Comunidades Autónomas con arreglo a lo previsto en este Título y en los respectivos Estatutos.

2.       La iniciativa del proceso autonómico corresponde a todas las Diputaciones interesadas o al órgano interinsular correspondiente y a las dos terceras partes de los municipios cuya población represente, al menos, la mayoría del censo electoral de cada provincia o isla. Estos requisitos deberán ser cumplidos en el plazo de seis meses desde el primer acuerdo adoptado al respecto por alguna de las Corporaciones locales interesadas.

3.       La iniciativa, en caso de no prosperar, solamente podrá reiterarse pasados cinco años.

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.