ETA avui

Tant a Euskal Herria com a d’altres indrets del món, ETA encara és considerada com a part del moviment d’alliberament nacional basc. Però, és això realment així? No hi ha dubte que el moment i la manera en què va néixer ETA –durant el període de repressió franquista contra els pobles de l’estat– dóna pistes de l’origen clarament polític d’aquesta organització. 

Però el que, segons la meva opinió, definia més clarament aquesta naturalesa era el convenciment de bona part del poble que diu defensar que aquests mitjans armats eren els únics per aconseguir uns objectius polítics en absència de mitjans democràtics per fer-ho. Això quant al fons. Quant a la forma, qualsevol organització que es vulgui autoanomenar d’alliberament nacional ha de tenir indiscutiblement una estructura subordinada a una direcció política.

Crec que la principal causa del fracàs (espero que no definitiu) del procés de pau és precisament la pèrdua per part d’ETA de la seva naturalesa política. Ja fa temps que la immensa majoria de la societat basca es mostra contrària als seus mètodes d’actuació (un altra cosa són els objectius). L’anterior treva va demostrar que el braç polític (Batasuna) havia perdut qualsevol tipus d’autonomia respecte del militar, i l’actual procés ha demostrat que la direcció política d’ETA ha perdut la batalla contra la direcció militar. Una direcció militar formada per joves vinguts de la kale borroka, amb una més que deficient formació política, incapaç de qualsevol actitud i aptitud per contextualitzar una situació política i, el pitjor, desconnectats de la gent que havia estat dirigint l’organització armada durant els darrers anys. Que Josu Ternera (amb l’indubtable pes que té) hagi estat incapaç d’imposar les seves tesis a la majoria és el pitjor senyal. Ens diu que, ara per ara, no hi ha ningú amb capacitat de decisió que estigui capacitat per negociar.

Perquè no es pot considerar capacitat qui desprès d’enfonsar quatre plantes d’un aparcament i matar dos innocents (encara que no ho pretengués) diu que es manté l’alto el foc. Només qui viu desconnectat de la realitat pot creure que la millor manera de pressionar el Govern espanyol és posar centenars de quilos d’explosiu en una infraestructura de transport amb milers d’usuaris (volia insinuar ETA que pot superar la barbàrie de l’11M?).

Algú pensa que ara millorarà la situació dels empresonats? Es pot pensar que Batasuna té més a prop ara presentar-se a les eleccions? Aprofundint en aquest últim aspecte, independentment que cregui que Batasuna s’hauria de poder presentar –per un principi democràtic, ja que representa prop del 15% de la societat basca– estic convençut que el més intel·ligent que podia fer l’Estat espanyol és permetre que l’esquerra abertzale s’hi pugui presentar Més d’un dins del món Batasuna no deu voler ni imaginar-se aquest escenari. La davallada  electoral podria ser més espectacular que la de 2001. Sempre he defensat (i no sóc l’únic) que l’enfonsament del vot de Batasuna acabarà deixant sense oxigen a ETA i provocarà una revolta al seu mon. La il·legalització de Batasuna, doncs, representa un baló d’oxigen que permet mantenir «prietas las filas» al món  de l’esquerra abertzale.

Vaig néixer i he passat la major part de la meva vida a Euskadi, hi vaig sovint (de fet, l’atemptat de Madrid el vaig viure allà) i es nota en la societat basca una sensació de desesperança i també d’indiferència respecte d’ETA. Però encara que molta gent de fora no ho cregui, la sensació de desesperança és més accentuada entre gran part dels militants de l’esquerra abertzale. Veuen que les últimes oportunitats de donar-li una sortida digna (per als seus interessos) al conflicte se’ls escapen entre els dits. I tot per culpa que ningú, dins del seu món, és capaç de fer passar drets una colla d’adolescents moguts més per l’odi que pel pragmatisme a l’hora d’aconseguir el seu objectiu polític.

Estic convençut, igual que la majoria dels bascos, que el procés de pau (sempre i quan no torni el PP al govern) no té marxa enrere. Però serà més llarg del que ens pensàvem. L’esqerra abertzale encara espera el seu Gerry Adams…, i Euskadi també.

Una última dada: serà important seguir amb atenció les futures detencions que pugui fer la policia espanyola i francesa. Dins d’ETA els relleus solen produir-se per «sospitoses» caigudes de les seves direccions.

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.