ELS CIUTADAÑOS NO CANTEN

Ahir es va constituir oficialment el nou Parlament de Catalunya sortit de les urnes el passat 1 de novembre. Com és habitual l’acte institucional va acabar amb el cant de l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.

Però, a més de la notícia de la constitució del Parlament, als informatius i telenotícies va ocupar un bon espai el fet que els tres diputats del “partit” de la ciutadania no van cantar l’himne nacional amb la resta de diputats. Aquest fet va ser considerat una provocació més d’aquests nacionalistes espanyols.

Aquests fets em van provocar les reflexions següents:

  1. Les provocacions d’aquesta coïa que s’autoanomena Partit de la Ciutadania (la espanyola, es clar) ho serà mentre que puguin obtenir espais als mitjans que facin d’altaveu de les seves xarlotades. A la nostra comarca en sabem una mica d’aquest tipus d’actuacions i del que busquen (i gairebé sempre troben).
  2. Dit això, no tinc cap mena de dubte que el que representen aquest tres individus no és res que no sigui present a la societat catalana. Es per això que van ser elegits sense cap mena d’objecció democràtica que fer. Ells representen aquells ciutadans que viuen al nostre país i que no es senten catalans sinó espanyols, i que a més consideren que la cultura catalana no és més que una extravagància regional dins de la pàtria espanyola. Per suposat jo no hi estic d’acord, però hi ha 90 mil persones que sí, i tenen dret a estar representades democràticament.
  3. És legítim, per tant, que seguint allò que van defensar a la seva campanya actuïn en conseqüència. Igual que és legítim poder criticar la seva actuació. Jo entenc Catalunya com a un país amb sensibilitats nacionals diferents: una catalana, crec que majoritària, i una espanyolista. I un dia o un altre això havia de quedar visualitzat al Parlament, on està representada la pluralitat del país.
  4. El que em provoca una profunda irritació és la hipocresia d’aquest personatges. Consideren totalment legítim menysprear l’himne català, però si un català, basc o d’una altra nacionalitat de l’estat fa el mateix amb el seu himne, bandera o cultura, el consideren com a una provocació. Veuen legítim (i ho és) parlar espanyol al Parlament de Catalunya, però és una provocació parlar català al Congrés dels Diputats. 
  5. Deia, que considero Catalunya com a una nació identitàriament  plural, i per això puc entendre l’existència i actuació dels ciutadaños. Igual que només puc entendre pertànyer a l’estat espanyol si aquest accepta de la mateixa manera que poden haver-hi persones que no tinguem la identitat espanyola com a nostra. Si un dia hagués de prometre la constitució espanyola al Congrés o lleialtat a les institucions estatals és ben segur que ho faria per imperatiu legal. Espero que aquesta decisió pogués estar entesa i acceptada pels mitjans i ciutadans espanyols i a Catalunya per gent com els ciutadaños. La realitat és que van haver de ser els tribunals els que sentenciessin que un ciutadà legalment espanyol, però que no s’hi sent pogués fer servir aquesta fórmula (cas dels diputats d’HB al Parlament espanyol).
  6. Mentrestant, crec que és millor acceptar amb sentit del humor les xarlotades pròpies del creador d’aquest partit. Estic convençut que si no els fem cas, acabaran per avorrir-se. Tenen un handicap,  per molt que cridin libertad, libertad, i que als seus mítings participi gent com la Rosa Díez, Gotzone Mora, Fernando Savater i Cia; a Catalunya no podran tenir la consideració de màrtirs oficials de la pàtria que tenen els seus amiguets basco-espanyols. Deu ser dur voler ser màrtir i no trobar ningú que et martiritzi. Repeteixo, si som intel·ligents i els ignorem, acabaran per avorrir-se. Un bufó sempre vol tenir protagonisme.

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.