RUBIANES, MADRID i L’ESTATUT

A data d’avui tothom deu estar al cas de la censura més pròpia del feixisme de la que ha estat objecte l’actor Pepe Rubianes. No em dedicaré ara a explicar que la llibertat d’expressió es demostra precisament quan qui la vol exercir no pensa igual que nosaltres, crec que qui tingui una mínima sensibilitat progressista ja deu conèixer del que parlo, i per explicar-ho als carcamals d’extrema dreta necessitaria fer un llibre.

 

Sí que m’agradaria posar en context aquesta situació més pròpia del franquisme.

 

 

  • El fons de les seves declaracions les comparteixo al 100%. Un dels dos o tres elements que, a més de la religió i, per suposat, de la defensa dels privilegis econòmics, ha cohesionat a l'extrema dreta espanyola i als que simpatitzen amb ella (PP, COPE, La Razón, Jiménez Losantos, etc.) ha estat la sacrosanta unitat d’Espanya. Des de temps llunyans aquesta unitat ha estat el “sant i senya” que ha invocat la dreta espanyola (abans castellana) per defensar els seus interessos econòmics sobre les nacions de la península més desenvolupades econòmicament, Catalunya i Euskadi. En ares a l’amenaça d’aquesta unitat es van provocar guerres que només pretenien mantenir el control econòmic sobre aquestes nacions (amb complicitat, s’ha de dir, amb bona part de la burgesia autòctona). Per tant, la unitat d’Espanya com a axioma no pot més que produir-me rebuig i fàstic. En quant a la forma en que es va expressar Rubianes, pot ser més encertada o no, però qui l’hagi vist actuar o ser entrevistat sap que aquesta manera d’expressar-se és innata al personatge. En quants pobles governats pel PP conviden com a pregoners a determinats personatges del famoseo espanyol que s’expressen de manera molt més ofensiva que en Rubianes en programes de tarda i nit per tots coneguts.
  • És important igualment conèixer el context geogràfic en el que s’ha produït aquest cas, Madrid. Aquesta és una ciutat fabulosa en tots els sentits. Vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi sovint durant els anys 80, quan era alcalde el professor Tierno Galván i després amb d’altres governs socialistes, i en aquella època era una ciutat increïble, paradigma del progressisme i la llibertat d’expressió més absoluta. Però no ens enganyem, aquella Madrid més propera a la Madrid republicana que a la que sortia del franquisme ja és una ciutat del passat. Durant més de 40 anys el franquisme va aconseguir canviar la mentalitat de bona part de la població d’aquesta ciutat. Últimament, he tingut l’oportunitat de tornar un parell de vegades. Madrid continua sent una ciutat meravellosa, amb moltíssima gent meravellosa. Però també ha sorgit un altra Madrid, més grisa i rància. Imagino que aquestes persones mai van desaparèixer del tot, només es van amagar durant l’època d’esplendor progressista. Ara, aquells hereus del franquisme i els seus fills i nets tornen amb renovades forces, emparats pels mitjans de la dreta extrema i per l’experiència de govern de l’Aznar. Avui a Madrid gran part dels seus ciutadans es desperten sentint la COPE, esmorzen amb La Razón o l’ABC i dinen veient Telemadrid, i aquesta és una pluja que va calant mica a mica i de la que són responsables en certa mesura els Leguinas, Simancas i companyia.
  • Per últim, no puc deixar d’obviar el context en el que va fer Rubianes les famoses declaracions: en una entrevista en la que defensava els continguts de l’Estatut davant de les agressions de la dreta extrema espanyola. Potser els que ens reclamem com a catalanistes i que viatgem sovint per les espanyes (Rubianes per la seva professió ho fa molt) teníem clar que l’Estatut que es va aprovar al juny, primer era bò, però no omplia totes les expectatives de Catalunya com a nació. Aquest Estatut suposa un gran salt endavant per a Catalunya, el màxim en la situació actual. Va haver-hi molta gent de bona voluntat que es va oposar, pensant que si sortia NO al referèndum després es podria tornar a Madrid i negociar-ho al alça. Vaig estar per última vegada a Madrid al novembre de 2005, justament quan la delegació del Parlament de Catalunya presentava el projecte a les Corts espanyoles. Puc assegurar que després de veure i sentir els comentaris que sobre el mateix es feia pels carrers madrilenys, pensar en rebutjar aquest projecte, ja aconseguit i tornar demanant-ho tot, suposava una expectativa pròpia d’il·lusos.

 

 

Vagi, des d’aquestes línies, un suport sense reserves i agraït a Pepe Rubianes i a molts ciutadans meravellosos de Madrid que han de patir dia a dia la tornada de la més abominable dreta espanyola.

 

 

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.