L’estatut farà la nostra nació més forta i socialment avançada

Ara sí que és l’hora. Som al vell mig de la campanya pel referèndum del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, i els que sempre hem treballat perquè la gent participi de la política i la democràcia som conscients que és l’hora que els ciutadans i les ciutadanes decideixin el seu futur. I per decidir, abans és indispensable saber i conèixer. Per això, a la nostra coalició no ens agrada amagar, sinó explicar, explicar i explicar. Mentre a alguns els caracteritza la mentida i a d’altres la confusió, nosaltres ens agafem ben fort a la paraula, convençuts que només si s’informa dels avenços socials i nacionals que significarà l’aprovació del nou Estatut per a Catalunya serà possible un sí massiu per part de la ciutadania.

Moltes coses s’han dit, i escrit, sobre la proposta de nou Estatut al llarg de més de dos anys d’elaboració en la Ponència parlamentària, de debat i d’aprovació al Parlament de Catalunya i de tramitació i d’aprovació al Congrés dels Diputats i el Senat. Campanyes de mentida i catalanofòbia per part del nacionalisme espanyolista del PP. Negociacions a la baixa per part del PSOE i CiU. Un incomprensible posicionament d’ERC en contra del projecte. En aquest temps, i en especial des de l’aprovació al Parlament fins ara, allò que és fonamental: el coneixement (i les limitacions) de la proposta de Nou Estatut s’han vist –lamentablement– massa sovint relegades a un segon pla per sorolls, per titulars i per partidismes.

Per tot plegat dic convençut que és l’hora, l’hora de l’explicació, l’hora dels arguments i l’hora dels catalans i les catalanes. Tot i ser una lectura feixuga, convido als lectors i les lectores de L’Actual a llegir el text i la comparació amb l’Estatut vigent de l’any 1979. La millor manera de posicionar-se és des del coneixement i no en base a què diu un titular o a aquells arguments simplistes que redueixen Catalunya a un aeroport.

Dit això, crec útil recordar algunes qüestions. L’Estatut és un doble pacte, un primer pacte entre els catalans que va prendre forma en la votació a favor d’ICV-EUiA, PSC, ERC i CiU, el 30 de setembre; i un segon pacte entre Catalunya i Espanya, materialitzat en una negociació entre representants del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats. És, cal recordar-ho de tant en tant, una Llei Orgànica Espanyola. Per tant, no és, ni serà mai, aquell Estatut de la Independència retallat i menyspreat que alguns volen fer creure. És l’Estatut del consens, el negociat inevitablement amb el PSOE perquè sortís aprovat, el de l’avenç en l’autogovern de Catalunya, el de les polítiques públiques que les administracions es veuran obligades a garantir als ciutadans. És un Estatut, en definitiva, que permetrà que els catalans i les catalanes puguin viure millor.

El 18 de juny tenim l’oportunitat de votar sí a un Estatut que avança en l’autogovern, en el desenvolupament nacional, en el reconeixement de més drets i deures, en més competències, en un millor finançament i en el paper de Catalunya a Espanya i Europa, des d’una òptica federalista. Sintèticament, i convidant de nou a la lectura dels textos, és molt important perquè el nou text millora les condicions de vida i l’autogovern. Perquè donarà al govern català les competències en rodalies RENFE, immigració i educació, inclosa l’educació infantil i la política de beques. El text també assumeix competències en relacions laborals, inclosa Inspecció de Treball. Contempla la protecció del litoral, dels rius, dels boscos. Recull més drets que, a més, hauran de ser garantits jurídicament. Reconeix (al Preàmbul) que Catalunya és una nació, que els poders emanen del poble català i consagra, per primera vegada, els drets històrics. Ens aportarà un millor finançament i més competències per als ajuntaments catalans. Equipara el català al castellà. Adapta el poder judicial a l’autogovern de Catalunya. Contempla nous mecanismes de democràcia i de participació ciutadana.

Si encara hi ha algú que dubta sobre el seu vot, o creu que és millor abstenir-se, que pensi en com era la seva vida el 1979, el seu poble o ciutat, la seva família, el seu govern, les polítiques públiques d’habitatge, el respecte al medi ambient, la sanitat, les escoles públiques. El 18 de juny ens toca això, escollir quedar-nos enrere en el temps, en una comunitat autònoma i drets socials tímids, o votar sí per viure en una nació més forta, amb un model social dels més avançats d’Europa i amb més recursos per viure millor.

Jordi Miralles i Conte

Coordinador general d’EUiA i membre de la ponència redactora de l’Estatut

[@more@]

Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\'EUiA a la comarca d\'Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\'any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\'any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.