La condemna del franquisme no està en el programa polític del Partit Popular. A portes del 70 aniversari d’aquell cop d’estat feixista del 18 de juliol, la dreta extrema s’ha tornat a mostrar amb tota la seva transparència aquesta setmana. La setmana negra del PP
El passat dimarts 4 de juliol, a la nit, es va poder veure i viure un terrible contrast a
Paral·lelament, es donava a conèixer a través dels telenotícies i els telediaris la vergonyant i col·laboracionista posició del Partit Popular (PP) en no votar a favor de la condemna del franquisme al Parlament Europeu.
Quin contrast. Unes dones del bàndol dels vençuts que havien patit la repressió mantenien el seu compromís amb la democràcia, la justícia i les llibertats; el PP, amb una actitud que no es correspon amb la d’un partit democràtic, no se sumava al Parlament Europeu a la condemna de la sublevació militar del general Franco, que va provocar la guerra d’Espanya, aquell 18 de juliol de 1936, ara farà 70 anys.
El
El PP ha demostrat, al govern i a l’oposició, que té la dreta extrema al seu interior i que l’ha de continuar alimentant amb el seu vincle amb el passat franquista i amb els actuals posicionaments polítics i socials (el debat sobre l’Estatut i ara el procés de pau i de normalització política a Euskadi, en són dos clars exemples).
Queda clar que molts dels dirigents d’aquest partit no són homologables a la dreta europea. Els seus responsables, Rajoy, Aznar, Zaplana, Acebes, Vidal-Quadras o Mayor Oreja, no són l’expressió de la l’alternança al govern com succeeix a països com França o Alemanya, sinó que són els representats de la involució política i institucional.
Davant d’aquest evidència algú es pot preguntar si era necessari que el Parlament Europeu condemnés el franquisme. Des d’un punt de vista democràtic i europeista, claríssimament sí.
El cop d’estat contra la legalitat republicana i l’aixafament de la decisió democràtica dels ciutadans als anys trenta va afectar Europa. Els colpistes de 1936 només van poder vèncer al Front Popular, el Front d’Esquerres i l’experiència republicana, amb el suport exterior de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. Els bombardeigs aeris de Corbera d’Ebre i de Gernika van ser els primers exemples de la matança de civils, un model terrorífic que posteriorment es va aplicar durant
A més, l’Europa d’avui ha de reflexionar encara sobre aquells anys, quan les democràcies veïnes van abandonar
També, en un procés de construcció europea, cal tenir en compte que milers i milers de republicans i republicanes van participar en la lluita contra el feixisme a diversos països d’Europa, que molts van patir i van morir als camps d’extermini nazi i que molts d’altres van sumar-se a la resistència a diversos països.
La condemna del franquisme i l’homenatge als lluitadors i lluitadores per la llibertat no està en el programa polític del PP. A portes del 70 aniversari d’aquell cop d’estat feixista del 18 de juliol, la dreta extrema s’ha tornat a mostrar amb tota la seva transparència aquesta setmana. Ha estat la setmana negra del PP: Vidal-Quadras contra l’ús del català a la UE, Mayor Oreja no ha condemnat el cop franquista al Parlament Europeu i el “centrista” Piqué ha afirmat que el franquisme no va ser un règim feixista.
Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i diputat