
Fa pocs dies, el Ple de l’ajuntament de Manlleu va aprovar la cessió de vuit solars per a Incasol per a la construcció d’habitatge públic. Que el problema de l’habitatge és una de les principals preocupacions dels ciutadans, i en especial dels joves, no és cap novetat. Tampoc ho és que una de les solucions, sinó la més eficient, per solucionar aquest greu problema és la intervenció pública al marge del lliure mercat per oferir un bé que molts considerem que hauria d’estar garantit no sols formalment.
En molts llocs aquests tipus d’actuacions serien motiu d’orgull per la immensa majoria dels seus ciutadans, pisos amb una més que acceptable qualitat a un preu que no té res a veure amb els que es veuen avui dia. Tothom es pot veure afectat: fills, amics, coneguts, familiars, o nosaltres mateixos, que veurem solucionat un problema que ens pot lligar per gairebé la resta de la vida. Tots contents.
Doncs no, no tots. Aquesta actuació té una característica que fa que no agradi a tothom: els solars cedits a Incasol no provenen exclusivament de “zones populars” de l’extraradi. Venen d’allà i d’altres zones més cèntriques…i no tant populars. Aquí és precisament on comencen les queixes d’alguns veïns i d’algun partit polític. Hauran de viure a prop d’immigrants i d’altra gent pobre!.
Això, no seria més que un exemple d’insolidaritat (a la fi, CiU i PP no fan de la solidaritat bandera política), si no fos perquè allò que exemplifica és desconeixement (molts veïns) quan no populisme (els partits i algun veí).
Jo nego la major. Aquests pisos no són de cap manera sinònim d’habitatge precari, sinó tot el contrari. Són pisos d’una qualitat al nivell de la majoria de promocions privades. A més, aquestes actuacions suposaran una millora integral en el conjunt del barri ja que aniran acompanyades d’equipaments públics i en molts casos de zones de lleure (parcs, jardins…). Tampoc és veritat que siguin habitatges concebuts exclusivament per a gent marginal, ni problemàtica. Per accedir-hi s’han de complir uns requisits taxats: empadronament, ingressos mínims, cobrar nòmina, etc.
Tornant a la idea de l’inici. Crec que aquesta actuació ha servit perquè totes les forces polítiques quedin retratades en les seves diferències. Qui ha reclamat que a les zones cèntriques vagin només els equipaments i no els habitatges ha demostrat la visió excloïen que té de la seva ciutat i la seva gent, i la política que farà si arriba a governar. I qui des de l’equip de govern i en especial des de la regidoria d’habitatge ha treballat per aconseguir un pla que ajudi a resoldre un dels principals problemes dels seus conciutadans, i a més, tenint una visió integradora i sostenible de la ciutat, fugint de la creació de zones diferenciades per classes socials, també crec que ha quedat retratada.De vegades, arriba l’oportunitat que allò que has defensat de manera teòrica en un programa electoral o en una campanya el puguis dur a la pràctica perquè els teus ciutadans t’han donat la seva confiança. Pels que compartim projecte, encara que sigui des d’una altra ciutat, és motiu de satisfacció comprovar que allò que proposàvem ho hem complert. En el cas de la coalició ICV-EUiA a Manlleu, allò que deien en la campanya: que un altre Manlleu és possible.
[@more@]