Onze de Setembre. Allò que no canvia

Ara fa una any escrivia un post en aquest blog en que apostava per la unitat de tots els catalanistes en defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació. La idea és el consens en la defensa d’un dret i la possibilitat d’expressar divergències en el seu exercici.

El dret d’autodeterminació, com a tot dret, ha de tenir un subjecte legitimat per a exercir-ho, en aquest cas, una nació. És el major exemple de sobirania que aquesta pot exercir. És aquesta sobirania l’origen i la raó de la festivitat reivindicativa del dia d’avui. Quan durant és segles XVIII i XIX l’idea liberal que va donar origen a l’estat-nació va imposar-se a allò que s’anomenava Espanya, el pacte de convivència entre les diferents nacions que la formaven va esclatar. Eren segles en que el regne castellà anava perdent el poc que li quedava de les seves colònies i pagava la seva frustració amb les nacions que convivien amb ell. Aquesta idea liberal d’un Estat, una nació, una legislació, un mercat… és origen de l’idea espanyola d’una única sobirania, i per tant, de la negació de la resta. També és l’origen d’una nova ideologia del tot lògica: el nacionalisme. Si a una nació es correspon un Estat, tota nació ha d’aspirar a tenir aquest Estat.

Sóc dels que penso que aquesta ideologia liberal (com en casi tot) és equivocada. Crec en una ideologia socialista i socialitzadora, i així, crec que és possible una unitat administrativa (que no té perquè coincidir amb l’Estat) que aculli diferents pobles i nacions lliures formades per ciutadans lliures. Remarco lliures, perquè la base d’aquesta ideologia és la de la de l’acceptació de la coexistència de varies sobiranies dins d’aquesta unitat administrativa. Sobiranies iguales entre si.

Aquesta manera de pensar va ser formulada amb molt d’encert pels nostres companys bascos d’Ezker Batua en l’anomenat “Federalisme de lliure adhesió”. Aquesta proposta de manera resumida consisteix en l’acceptació voluntària de pertinença a un estat federal per part d’un poble sobirà, acceptació reversible exercitada en base al dret d’autodeterminació. És una proposta que pretén recuperar la bona convivència que va existir entre els pobles ibèrics abans de la desgracia borbònica i del liberalisme (que encara patim). Crec que és una proposta justa i adequada. Inclús va haver un moment que la vaig imaginar viable a curt termini. Ens volien fer creure que l’Estat per fi estaria governat per un president republicà i federalista, i si encara ho és, deu ser-ho a l’estil Ferraz. És a dir: aigualit.

Ja se’ns acaba la legislatura i veig molt més inviable l’idea d’un Estat realment federal que quan va començar fa 4 anys.

Carod va plantejar un referèndum pel 2014. Deixant de banda l’oportunisme de la proposta per la lluita de poder dins d’ERC i el desgavell de posar data a l’exercici d’un dret (és com si jo proposo fer una vaga general el 2014), va haver una cosa que va afirmar amb la que estic totalment d’acord: que és més fàcil separar-se d’Espanya que no que acceptin un model d’Estat realment federal. Hi estic d’acord. Els espanyols poden arribar a entendre que un territori vulgui (i aconsegueixi per les bones o no)  separar-se, el que és inimaginable per ells és haver de compartir sobirania dins del seu reduït imperi. En això no ha canviat res en gairebé 300 anys.

L'idea, al igual que explicava fa un any, continua girant al voltant del dret d’autodeterminació. El que ja no tinc clar és que si un dia hi ha referèndum algú vulgui apostar per compartir sobiranies… a Espanya no ho sembla.

[@more@]



Quant a iescudero

Em dic Iñaki Escudero i sóc coordinador d\’EUiA a la comarca d\’Osona i membre del seu Consell Nacional a Catalunya. Vaig néixer l\’any 1973 a Irun (Guipúscoa) i visc a Vic des de l\’any 2001. Crec en una societat més justa i sense desigualtats, i és per això que milito a EUiA, una organització que té com a objectiu transformar aquesta societat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.